Un sopar solidari

Com cada any a la saleta del poble s’ha organitzat un sopar per recaptar diners per ajudar a la gent de Guatemala.
La Cèlia Clua és una veïna d’Albesa que treballa durant tot l’any a una població de Guatemala, on s’ha construït una escola principalment, per nenes i noies que són les que menys possibilitats tenen per estudiar en aquell país.
A l’entrada de la saleta es trobaven unes taules plenes de moneders, collars... que han estat fets per les noies i senyores d’aquell país i que es podien comprar.
També es venien uns números per un sorteig que es feien al final del sopar. Les coses que es sortejaven, eren obsequis que havien donat les botigues, bars, perruqueries i diferents entitats del poble i d’altres poblacions com Lleida.
Durant el sopar es va menjar llonganissa i botifarra que havien preparat unes voluntàries, amb el porc que havia regalat l’ajuntament i també verdures i altres productes que s’havien recollit. D’aquesta manera els diners que s’havien pagat per anar al sopar es donaven per ajudar a la gent de Guatemala i poder ajudar a més noies a tenir uns estudis.
Mentre la gent sopava els nens i nenes vam jugar a fet i amagar, però la gent no ens deixaven jugar perquè els molestàvem al córrer i no hi havia molt lloc per amagar-se.
Llavors la Laia va proposar de jugar a amagar la munyequera que portava per les butaques, qui la trobava la podia amagar o deixar que una altra persona ho fes.
Vam jugar una bona estona fins que ens vam cansar de córrer i cridar. Vam tornar la munyequera a la Laia i ens vam seure a les butaques. Llavors en Pau va explicar un acudit i tots ens vam animar a explicar-n’hi. Finalment nosaltres vam pujar a l’escenari per començar a fer el sorteig amb els números que s’havien venut.
Una persona aguantava una capsa amb els números i els nens que érem a la saleta trèiem els números als que es donava un regal. Es van regalar moltes coses útils com per exemple motxilles, cremes, entrades al gimnàs...
Al acabar el sorteig van cantar cançons i es van explicar alguns acudits i va ser molt divertit .

Talla per aquí, talla per allà

Hem decidit fer una entrevista a l'Anna Marvà perquè fa poc ha obert una barberia i perruqueria nova a Albesa. La perruqueria es diu "Delicatessen" i disposa de les últimes modes de pentinats. Us recomanem que hi aneu, per a que us prenguin el pèl.
• Perquè vas decidir obrir la perruqueria?
Per què al poble feia molt temps que no hi havia cap barberia i vaig decidir fer-n’hi una.
• Quins horaris teniu?
Els horaris estan pensats per als homes que treballen al camp. Són horaris llargs, així es més fàcil per la gent.
• Per què vas posar aquest nom a la perruqueria?
Perquè "delicatessen" és una paraula que defineix una cosa exquisida, una cosa feta amb cura, un menjar molt preparat i li he volgut ficar amb sentit de perruqueria.
• Quants anys fa que ets perruquera?
Des dels 15 o 16 anys
• Quant temps vas haver d'estudiar per ser perruquera?
Pel títol de perruqueria, dos anys, i pel de barberia un.
• Quins tipus de pentinat et demanen més?
El que més em demanen són crestes que normalment m’ho demanen els joves tot i que volen que els hi faci tallats definits però que es pugui variar.
• Oferiu algun tipus de servei més?
Sí, depilació amb cera i tot el que implica el servei de barberia.
• Creus que la gent té cura de la seva imatge?
Sí perquè aquí a Espanya la gent va a la perruqueria no només per necessitat, quan porta els cabells molt llargs, sinó que hi va molt per canviar d’imatge i sentir-se més a gust.
• A més d'aquesta perruqueria, n'has fet alguna altra?
Sí, als 22 anys, al Carrer Major. Quatre anys desprès la vaig haver de tancar per motius personals.
• T'agrada la feina que fas?
Sí, m’apassiona i m’agrada molt. Em torna boja
Li donem les gràcies a l'Anna per haver-nos atès amb tanta amabilitat i li desitgem molta sort amb la seva nova barberia.
-- El Sergi m'ha ajudat a fer l’entrevista.

El gran torneig

Avui s’ha disputat l’Open d’Austràlia, un dels cinc millors tornejos del mon. Totes les finals estaven plenes. Jo ho vaig mirar per la televisió.
En femení va guanyar Xarapova davant Ivanovic. Els resultats van ser: 7-5 i 6-3. Ja porta 3 Grand Slamms guanyats. Ha estat la primera russa que el guanya. Les dos finalistes van ascendir al rànquing.
En masculí va ser el més mirat. Jo anava amb el finalista francès anomenat: Jo-Wilfred Tsonga. Els comentaristes li diuen Mohamed Alí perquè són gairebé iguals. L’altre finalista va ser el serbi Novak Djokovic que va ser el guanyador del torneig.
Els dos van eliminar en les semifinals els dos grans tenistes Rafael Nadal i Roger Federer. Tsonga va fer 100 ace. Que vol dir punt directe. Tsonga no era conegut perquè ara esta en 18é lloc al rànquing. El francès va començar imposant-se al marcador amb un clar 6-4. El partit es va realitzar a Melbourne.
En dobles la parella israeliana formada per Jonathan Elrich i Andy Ram va guanyar a la parella francesa formada per Arnaud Clement i Michael Llodra per 7-6 i 7-5. El partit va durar 1 hora i 50 minuts perquè es va interrompre per la pluja.
Va ser emocionant i jo mel vaig mirar cosa que poques vegades faig. Per mi és un dels esports que m’agrada més practicar i mirar.

Les magdalenes

Fa uns dies, la mare, l'Andreu i jo vàrem fer magdalenes i ens van sortir molt bé. Aquí teniu la recepta.
Ingredients
- 2 ous
- 100 grams de mantega
- 150 grams de sucre
- 150 grams de farina
- Suc de mitja llimona
- 2 culleradetes de llevat en pols
Preparació
Primer de tot s'ha de posar un cassó al foc amb la mantega perquè es desfaci. Això s'ha de fer perquè quan es barreja amb els altres ingredients, ja no ha d'estar calenta. Després s'han de separar les clares dels rovells dels ous. Les clares s'han de montar a punt de neu. Això costa uns 10 minuts.
Quan ja estan montades s'hi ha d'afegir els rovells, el suc de la llimona, la farina i el llevat. Per últim, s'hi posa la mantega desfeta però no calenta. Quan està tot barrejat s'han d'omplir els motlles de magdalenes. No s'han d'omplir fins dalt, més o menys fins a la meitat, perquè després, al forn, s'estarrufen.
El forn ha d'estar a uns 200 graus. S'hi han de tenir uns 15 o 20 minuts, quan es veu que ja estan prou cuites, es treuen i quan s'hagin refredat, ja es pot gaudir d'un bon berenar.

Un camioner d'Albesa

En aquesta entrevista parlarem amb Joan Llobera Barios, que treballa de camioner i porta un camió per l’empresa que s’anomena Copaga. En aquesta entrevista intentarem que ens expliqui com és la professió de camioner, què és el que transporta, quantes hores treballa....
• Quan temps fa que ets camioner?
Ja fa 18 anys que treballo de camioner
• Et va costar treure el carnet de conductor de camions? Per què?
Me’l vaig treure a la primera perquè ja havia portat el camió abans de treure’m el carnet
• Com és la vida d’un camioner? I per què vas triar aquesta professió?
És molt pesada perquè s’han de fer moltes hores. Vaig triar aquesta professió perquè m’agrada molt conduir.
• Quins objectius et vas proposar quan vas empesar aquesta feina?
Em vaig proposar guanyar diners per poder mantenir a la família
• No has pensat en canviar de feina? Per què?
No he pensat en caviar de feina perquè esta ben pagada i m’agrada
• Els primers dies et va costar adaptar-te a la feina?
Com que ja estava acostumat a portar el camió no em va costar gens d’adaptar-me
• Quins tipus de carreges acostumes a portar?
Pinso per els animals de les granges
• Com carregueu i descarregueu el pinso?
El camió es posa davall d’unes tolves grans i el pinso cau dins del camió i es descarrega amb bisenfins dins dels silos que hi ha a les granges.
• Fas viatges molt llargs. Quin es el viatge més llarg que ha fet?
Si. El viatge més llarg es el que vaig anar a Pamplona i Logroño que vaig fer entre el viatge de anada i el de tornada 750 km aproximadament
• Es queda alguna vegada a dormir al camió? Quina sensació et dona?
Em quedo a dormir poques vegades i les vegades que m’he de quedar a dormir fora no hem dona cap sensació perquè estàs tant cansat que només penses amb dormir.
• Quantes hores pots conduir seguides?
Durant el dia es pot conduir nou hores però cada quatre hores i mitja es te que parar i descansar una mica.
• Quantes fabriques Copaga hi ha per Catalunya?
Hi ha dos fabriques a Catalunya, una a Almacelles i l’altra al polígon de Lleida que es on treballo jo.
• Pot passar que es perdi la carrega quan s’està transportant?
No es pot perdre perquè es una carrega molt estable.
-- Dono les gràcies al Xavier per ajudar-me a fer l’entrevista.

Artés

Artés es un poble situat a la a la plana del Bages, ara des de que hi ha l’eix transversal, està ben comunicat. Hi ha un riu que arriba de Llusanés, travessa Artés i se’n va fins a Cabrianes.
Artés, és un poble molt industrial i a més a més, un poble amb molta vinya, és la població que té més cellers vinícoles. Quan hi vaig a veure la família, ja que la meva iaia és d’Artés, el tiet sempre ens porta a la cooperativa a veure els cellers, on és un referent per a la comarca. De passada, comprem vi Artium amb denominació d’origen, que és el més famós d’aquella comarca, i que s’exporta fins a Tailàndia.
A Artés hi ha un jaciment arqueològic molt important anomenat Matacans. També s’hi fan moltes fires, una d’elles és la festa de la verema, però una de les cosses més típiques d’allà, i que no en falta mai a casa de la meva iaia, són els "borregos del Sant Pare", anomenats així perquè el pastisser que els feia es va equivocar a l’hora d’elaborar la pasta i la va deixar estar. Al cap d’uns dies es va adonar que allò no s’assecava i així havien nascut els borregos.
No tinc gaires oportunitats de anar-hi, ja que es molt lluny, però, quant hi vaig m’ho passo bé veient cada dia coses noves que m’explica la iaia.

El Castellot

El dissabte passat vaig pujar a una roca amb el meu pare i l'Andreu, el meu germà. La roca s'anomena "El Castellot" i està situada als afores de Baells, un petit poble, a l'Alta Llitera, a uns 30 km d'Albesa. Aquell dia hi feia molt fred i vent.
La forma de la roca és molt original. La roca és espectacular i fa molta impressió. El recorregut es fa per una via ferrata. La paret esta en molt bones condicions, amb escales i sirgues. L'estructura de la roca és totalment diferent de la serra on surt. Hi ha un desnivell d'uns cinquanta metres. La roca fa realment por.
Des de dalt hi ha una vista magnífica i s'hi poden veure ocells de tota mena. És molt segura però s'ha d'anar preparat.
Jo hi vaig anar amb soga, casc i budrier. A mi em va fer una mica de por. Tot i així, m'ha agradat l'experiència. Un altre dia potser hi tornaré. Recomano a tots els que us agradi escalar i no tingueu por del risc que us atreviu i ho proveu.

Cap d'any

Com cada any la meva família i jo vam anar a celebrar el cap d’any a casa de la meva tieta Maria Rosa. Al cap d’uns minuts van vindre els altres tiets amb els seus fills.
Mentre les dones estaven ficant els plats a la taula, l'Oscar, el meu cosinet petit anava agafant una mica de menjar, tot el rato li deien:
- Oscar, si ara menges desprès no et tocarà sopar.
Quan vam anar al menjador preparats per sopar, a la cadira ens vam trobar una bossa que estava tota plena de coses: collars, espanta-sogres... etc.
Quan faltava poc per les dotze a la meva mare li vaig dir:
- On és el raïm?
- És a la cuina - va dir tot cridant perquè la sentís.
- D’acord - vaig dir.
Mentre portava el raïm al menjador, vaig parar a mirar a veure si n’hi havia algun regal per a mi dins d’aquell sac tant estrany, i si que n’hi havia un per a mi, el que passa és que era petit però es igual.
Quan faltava poc per les dotze, vaig començar a treure els pinyols del raïm, perquè si no, no m'el podia menjar. Els de la televisió van dir:
- Ara falta cinc segons per les dotze, cinc, quatre, tres, dos, un, zero.
Jo en aquell moment estava menjant el raïm ràpidament fins que vaig dir prou. Al final no me’l vaig poder acabar però me’l vaig menjar tot tranquil després.
Tots vam tocar les trompetes per celebra l’any nou, llavors vam començar a repartir els regals de l’amic invisible, a mi em va tocar una llanterna que la punta de dalt eren unes popes.
Al final vam jugar al bingo amb diners, jo vaig fer dos línies i un bingo, a casa vaig tornar pelat, quasi sense diners, perquè cada cartró valia 5 cèntims.

La carta als patges

Dia vint-i-set de desembre. Com cada any en aquestes festes de Nadal ha arribat per als més menuts del poble, l’hora d’anar a portar les cartes als patges dels reis mags d’orient. Tothom estava a l’entrada de la saleta esperant el moment que ens obrissin les portes, els més inquiets eren la canalla.
En obrir-se les portes tothom s’assegué a les butaques. Al cap d’una estoneta s’apagaren les llums i, era el senyal de que ja arribaven. Baixaven tots amb torxes, eren sis patges, dos de cada rei. Una vegada dalt de l’escenari un dels patges blancs va fer un petit discurs.
Tot seguit vam fer una "llarga cua" per a poder entregar la carta. Hi havia nens que ploraven i no hi volien anar, però, com que donaven un sarpat de caramels, de seguida se’ls i passava.
Una vegada recollides s’acomiadaren amb una pluja de caramels. Ara ha esperar que els nens que haigin entregat la carta, s'aiguin portat bé i, que el dia cinc de gener us donin, els regals a la saleta.

Sopa de ceba

Ingredients: Per a 4 persones:
- 3 cebes grosses
- Una patata mitjana
- 50g de mantega
- Un litre d’aigua
- Mig litre de brou
- Sal i pebre al gust
Preparació:
En una olla posem la mantega, la ceba i la patata trencat tot a bocins. Ho posem al foc que es vagi daurant.
Quan la ceba ja estigui bastant tova hi afegirem l’aigua i una cullerada petita de sal, ho deixarem bullir a foc viu durant vint minuts.
Quan tingueu fet això hi afegiu el brou i la feu bullir vint minuts més, tirem un polsim de pebre i quan ja ha bullit el suficient ho traiem del foc i ho triturem amb la batedora.
Ja es podrà servir.
Es pot menjar amb pa fregit ficant-ho cadascú al seu plat. O si ho preferiu amb torradetes de pa amb formatge ratllat per sobre.
Us en llepareu els dits.Es molt tipica de França a la meva mare li van ensenyar uns françesos.
Recomanaria que ho mengeu com a entrant, també amb arròs o fins i tot amb trossets de pastanagues.

Taller de cuina

Durant les festes de Nadal cada tarda s’han preparat unes activitats per als nens i nenes del poble. El divendres dia 4 de gener l’AMPA va organitzar un taller de cuina. Es feia a la tarda, al menjador de l’escola. En el taller es va preparar un pastís amb galetes, nata i xocolata, que es coneix amb el nom de Braç de la Fabiola, però s'hi van canviar alguns ingredients perquè els més petits el pugessin fer.
Al taller hi havia nens de totes les edats, des dels dos anys fins a nens de primer d’ESO.
Vam començar agafant cinc o sis pastes cada nen i les untàvem amb una crema que havien preparat les noies de l’AMPA amb margarina, sucre, coco i almívar. Les galetes s'havien d'anar posant una sobre l’altra sense passar-se amb la crema. Després es treia la crema que havia sortit pel cantó. Al final, com que sobraven moltes pastes, els nens van poder fer el seu pastis més gran, fins i tot un nen va arribar a ficar 21 galetes.
Després passaven unes dones de l’AMPA i et posaven nata, i una altra et posava uns fideus de xocolata de colors que eren molt bons.
Al acabar el taller tots ens vam menjar el pastis que havíem fet i algun hauria volgut repetir.
Al taller hi vaig anar amb els meus amics, ens vam seure tots a la mateixa taula, fèiem tonteries, però ens ho vam passar molt bé.
Esperem que l’any que ve hi torni a haver un altre taller de cuina com el d’aquest any amb un nou plat per preparar i menjar.

Les festes de Nadal

Tothom celebra de manera diferent les festes de Nadal. A casa meva preparem l'arbre de Nadal i decorem la casa, a part, cada any fem el pessebre. Aquesta vegada, el de casa meva no ha estat com el dels altres anys, la meva família i jo l'hem preparat molt gran, i amb aigua que va corrent per les muntanyes . Hi ha una part que és desert, i allà es veuen els reis com van a adorar el Jesús, i a l'altra part hi ha el poble. Ens ha quedat molt bonic.
Fem cagar la soca el dia vint-i-quatre de desembre a la nit. Normalment a cada poble fan la missa del gall a les dotze de la nit, aquí al poble també és així, però jo no hi vaig anar perquè és molt tard.
Aquest any vaig tenir que cagar la soca a Balaguer, perquè hi tinc una cosina de quatre anys.
En aquestes festes també hi escau el dia de cap d’any, què és el 31 de desembre. Celebrem que s’ha acabat l’any i en comencem un de nou. Esperem fins a les dotze de la nit. Normalment obrim la televisió i escoltem les dotze últimes campanades. A cada una d’aquestes es menja un gra de raïm. Hi ha molta gent que ho fa al carrer, davant el campanar, sobre tot a les ciutats que surten a la televisió.
Jo ho celebro a casa amb la família i alguns amics, que no fa tant fred, i a part no hi ha aquell xivarri que es pot trobar al carrer. Després de atipar-nos una mica amb el raïm, obrim les bosses, que estan plenes de diversió, perquè porten barrets de paper, collars, trompetes, dents postisses... que ja estan fetes expressament per aquest dia. Ens divertim molt. Jo tampoc ho vaig celebrar a casa meva, tot i que cada any ho faig així, aquesta vegada ho he fet a casa d'uns amics.
Finalment el dia 5 de gener, també a la nit, és el dia de reis. Normalment, pels pobles i les ciutats fan la cavalcada, aquest any, aquí a Albesa no l'han fet, els reis s'han reunit a la saleta i els nens els anaven a veure. Jo, com que no m'he portat molt bé i no em tocaven molts regals, he preferit anar a Lleida i vaig poder veure els reis amb els seus patges des d'allà. Hi ha ciutats que els patges van a casa dels nens i els donen els regals a la mà.
Nadal també té la seva història, tal com ens explica la biblia.
En aquestes èpoques de l’any, Nadal, la gent compra molts regals, crec fins i tot que es passen amb les compres.
Nadal és un temps en que la família es reuneix, i fan festes amb els amics, per això, amb el menjar i els regals es una època de gastar bastants diners.

Decorem la biblioteca

Fa unes setmanes, l’Elisabet, la Irene i jo, ens vam fixar en uns dibuixos penjats en una paret de la biblioteca. Llavors la bibliotecària ens va dir si en volíem fer algun per les festes de Nadal i penjar-lo. Nosaltres li vam dir que sí.
Ens va deixar quatre cartolines, una per a cada una i l’altra per fer un dibuix entre totes tres.
Hi vam treballar unes quantes setmanes, durant aquestes anàvem a la biblioteca a fer-los i algun cop ens els emportàvem a casa. Primer els vam fer amb llapis, després els vam repassar amb un retolador de punta fina i, finalment, els vam pintar amb plastidecors. L’Elisabet va fer una família cagant la soca, la Irene va dibuixar el Pare Noël amb els seus rens i jo, un ninot de neu i uns nens que jugaven.
Quan els vam tenir acabats els vam donar a la bibliotecària, els vam acabar una mica justs de temps. Volíem fer l’altre dibuix, perquè ja teníem la cartolina, però no vam tenir temps i ho vam deixar estar.
Uns dies després, vam anar a la biblioteca i la bibliotecària ens va ensenyar els murals que estaven penjats a prop de l’entrada. Vistos de dalt semblaven més bonics. Personalment trobo que ens van quedar força bé, ens va costar un temps de fer-los però va valer la pena. Si l’any que ve ens ho torna a demanar possiblement ho tornarem a fer.