Viatje a la platja

Aquest dissabte vaig anar a la platja amb el meu germà i la Noemí. El viatge s'em va fer molt curt, perquè em vaig adormir. Quan vam arribar ens vam trobar el Jordi i la Ramoneta, que jugaven a cartes.
Dissabte al matí vam esmorzar llet amb un croissant. Desprès vam anar a la platja a guardar lloc perquè no ens el prenguessin. El Jordi estava plantant l'ombrel·la i li va caure al cap perquè no l'havia clavat gaire bé.
Va arribar la Rosa Marí. Aleshores, la Ramona, el Jordi i jo vam anar a l'aigua a fer Smack Down. Vam intentar arribar a la boia blanca, però no tocàvem a terra. Vam anar a fer un castell i la mare del Jordi ens va cridar per anar a dinar.
Ens vam ficar a la dutxa i tot el terra estava ple de la sorra que teníem als peus. Quan ens vam acabar de dutxar, vam fer sauna i jo em vaig cremar la cama. Després vam anar a dormir i vam parlar una estona de com havia anat el dia. Però el Jordi és va adormir.
L'endemà ens vam trobar tot el cos ple de picades dels mosquits. I ens vam haver de sucar perquè si no ens picava molt. Quan ens vam despertar vam jugar a l'uno, com gairebé sempre. Nosaltres vam ajudar a preparar la taula, i ens van donar unes quantes gominoles. Desprès vam anar a la platja i ens vam trobar que no ens podíem banyar perquè estava tot ple de meduses. El Jordi i jo ens vam queixar:
- Ostres, ara no ens podrem banyar, quin rotllo!
La mare del Jordi va dir:
- Tranquils, que demà ja veureu que no n'hi haurà, perquè hi ha un vaixell que les mata totes.
Mentre estàvem tornant vam veure com un home construïa un drac de sorra. Quan vam arribar a l'apartament, el Joan va dir:
- Mireu! Juga el Madrid!
I nosaltres vam dir:
- El Madrid ens dona igual. Ens importa el Barça!
- Però si el Barça és un trampós! - va dir tot reient.
- Doncs, mira que el Madrid ... - va contestar el Jordi.
Quan vam acabar de sopar vam anar al Mini Golf que hi havia al costat de l'apartament. Mentre jugàvem la mare del Jordi es feia un tallat. Al Jordi el vaig guanyar de quatre punts. En acabar, vam tornar a l'apartament i em vaig ficar a dormir com un tronc de la son que tenia.
L'endemà el Joan i el seu fill van anar a jugar a golf en un camp més gran. Quan van venir a la nit vam anar a pescar. Al Jordi li va picar un peix, però quant va treure la canya de l'aigua va veure que el peix s'havia menjat l'ham!
L'endemà ja vam tornar cap a casa.

Una gran sorpresa

El dia 25 d'Agost vaig tenir una gran sorpresa: els pares van arribar a casa amb una gossa que era rossa i marró fluix, molt peluda. Li vam posar de nom Rossa.
Es veu que havien anat a una clínica veterinària a Mollerussa a mirar quin preu tindria un gos i van veure que es podia adoptar gossos. Els van anar a mirar i es van enamorar d'aquella gossa, de tant que els va agradar, la van adoptar. Li van comprar el xip, menjar i el collar. El veterinari li va posar les vacunes gratis.
Estava molt nerviosa, al principi. Però, a poc a poc, es va anar acostumant. La mare em va explicar que la gossa estava embarassada i que tindria gossets.
El dia 4 de Setembre va tenir tres gossets, però un se li va morir perquè ja va néixer malament, així que ara en tenim dos: una gosseta que es diu Blanqueta, i un gosset que es diu Boby. Fa poc van obrir els ulls. Són molt bonics amb els ulls oberts.
Sempre popen, dormen o de juguen. Tenim una casa molt gran per als gossos. Sempre es posen a la punta i no els puc agafar.
Ara ja comencen a caminar i de vegades cauen. Un dia la Blanqueta va sortir de la casa i la Rossa va haver d'agafar-la amb la boca i tornar-la a posar dins la casa.
El que em sap més greu és que, quan ja no popin, els haurem de donar, perquè amb un gos a casa ja en tenim prou. I ara que ja els he agafat afecte em costarà molt donar-los a una altra persona.

Viatge a la Cerdanya

Aquest estiu vam anar de viatge a la Cerdanya amb els meus pares.
Ens vam allotjar al poble d’Alp, allà vam deixar les maletes a l’habitació del hotel “Cal “Eudald”, vam mirar una mica l’hotel i vam veure que hi havia un bar i uns sofàs amb una tele.
Des d’Alp vam fer diferents sortides per veure els voltants, vam anar a Puigcerdà, a Martinet, i també vam creuar la frontera francesa per anar a Bourg -Madame i desprès a Llívia, que es un poble català que està dins de França.
Però de totes les excursions la que més em va agradar va ser la que vam fer a la Molina. Per anar-hi vam pujar amb telefèric. Quan anava pujant es veien els arbres i els rius cada cop més petits, feia una mica de por si miraves cap avall. A dalt de tot havia una placa on estaven dibuixades les muntanyes que es podien veure des d’allí.
Hi havia gent per tot arreu: excursionistes joves, senyors i senyores que es passejaven i el que a mi més em va cridar l’atenció va ser grups de nois i noies que pujaven al telefèric amb bicicleta i que quan eren a dalt s’equipaven ben equipats i baixaven les costes pendent a baix.
Com que feia molt bon dia vam decidir caminar una estona, per pujar al pic de l’Àliga que era la muntanya més alta. Em vaig cansar molt però també em vaig entretenir una estona amb els cavalls que pasturaven, i havien vaques i fins i tot voltors.
A dalt de tot havia un paisatge molt bonic, perquè es veien tot de muntanyes davall de nosaltres. Hi havia un refugi acollidor on em vaig poder comprar una bossa de patates, va ser el premi per haver-me comportat.
Desprès de disfrutar un bona estona, vam baixar un altre cop amb el telefèric. Quan érem a baix vam fer un beure a un bar, jo em vaig comprar un gelat, i mentre l’assaboria va passar una noia molt equipada però sense la bicicleta i amb una pelada a la cara i el braç embenat. De fet a mi ja m’havia semblat un esport d’alt risc aquest.
A l’hora de dinar ja tornavem a estar a Alp, i després d’assaborir un bon dinar típic de la Cerdanya vam agafar les bosses i de camí cap a Albesa.

Novetats al menjador

Al menjador de l'escola hi ha novetats. Ara ja no portará el menjar l'empresa "Alessa". Els plats, els coberts, les gerres i els vasos són nous. Els plats i els vasos estan fets de policarbonat, que es un plastic molt dur, molt resistent i més higienic.
El menjar que porten ara es més casolá i potser els nens el trobaran més bo i s'ho acabaran tot. Cada vegada s'hi queden més nens, perque ultimament hi ha moltes mares que treballen.
Crec que els nens que van al menjador ho deuen passar molt malament. Opino que el menjar de casa es més bo. I també opino que, malgrat aquests canvis, hi ha una cosa del menjador que no canviará: les baralles. Sempre hi ha nens que no es porten bé al menjador o que es barallen amb altres nens i que els acaben castigant.
Amb aquests canvis, potser als nens els agradará més anar al menjador. De fet, tampoc es un pal dinar al menjador. Allí després de dinar deixen jugar una estona als nens i a més a més, de tant en tant posen la tele, per tant, amb aquests canvis que em sembla que són positius, als nens els acabará agradant més dinar al menjador que dinar a casa seva.

Tot s'acaba

S'acaben les vacances i hem de tornar a l'escola. El dia 12 de setembre és el meu aniversari i precisament el dia de començar a l'escola, cosa que no m'agrada.
Nous llibres, noves carpetes i motxilles.
Poseu-vos les piles perquè aquest any s'ha de treballar de valent. I hem d'aprendre molt. Espero que hi hagi gent nova per fer més amics i que aquest any encara sigui millor que l'altre, que no hi hagin tantes baralles i què ens portem més bé.
Ens trobarem amb els amics i amb els profes, que aquest any n'hi haurà de nous. Espero que siguin simpàtics i que no ens manin massa deures.
També espero què tinguem salut tots els dies. Aquest any jo prefereixo tenir el senyor Ramón de tutor i que ens faci les mateixes classes que l'any passat.
I al pati que ens donin pilotes noves i una mica més dures perquè sinó se les emporta el vent i no podem xutar bé.
A gimnàstica prefereixo que juguem més a fútbol i a hoquei es el que a jo m'agrada més però ja se que jo no sóc sol i que els qui manen són els professors.
I que si us plau que facin les escoles noves aviat perquè fa molt de temps que ho van dir i encara no han ni començat.

La fira del teatre

A Tàrrega ja fa vint-i-set anys que se celebra la fira del teatre. Aquest any ha estat del dia sis al nou de setembre. Es fan espectacles al carrer i també en llocs tancats.
La meva mare és de Tàrrega, per això hi anem sempre. Ens quedem a dormir a casa de la meva àvia. Aquest any només hi hem anat els dies vuit i nou, perquè els meus pares treballen.
Hem vist les firetes, on hi ha més d'un quilòmetre de parades "hippies" i també algunes atraccions. La meva germana i jo vam pujar a la granota, perquè les altres coses eren de petits.
Algunes actuacions estan molt bé, a mi les que m'agraden més són les de circ, que en vaig veure dues. Després una de hip-hop que em va deixar bocabadada, feien cada cosa més estranya, ... I també una altra de dansa que era per més de divuit anys, era molt avorrida.
El que no m'agrada és que has d'anar una hora abans a tot arreu per agafar lloc i que tothom va borratxo i drogat per allà.
A la gent els encanta la batucada, que ho fan voltant pel carrer, i veus gent descalça i amb botelles de cervesa a la mà fen el ruc. Jo sempre m'ho passo bé, i l'any que ve us animo a que hi aneu!