30 de maig 2011

El meu somni de ser mestra

Quan sigui gran, a mi m’agradaria ser mestra de primària, i a poder ser de 1r o 2n.
Penso així des de que era petiteta, es a dir des de P-5 o 1r.

M’agrada aquesta professió perquè pots fer les lliçons que a tu t’han fet quan eres petit i perquè pots tractar amb nens mes petits que tu i manar-los. Es quelcom que m’encanta.

Ho vull aconseguir perquè des de petita que ho vull ser i perquè si agafes treball amb una escola, tens que esperar tot el curs, és a dir nou mesos i ... per si et volen deixar a fora.

Per a mi treure’m la carrera de mestra significaria molt perquè “seria funcionària” i això no ho poden ser tots, i t’ho has de guanyar a base d’esforç i estudiar.

Una cosa que no m’agrada de ser mestra, es que els o la classe que em toqui, no es porti be o que n’hi hagi un que em faci parar la classe per la seva gracieta de torn.

Si jo pugués entrar en una escola d’algun poble hi em toqués la classe de 6è per exemple, jo ja se que no m’agradaria tant com si fes 1r o 2n, però com a mínim tindria el meu somni.

En general el meu somni de ser mestra, està tot explicat però encara falta una cosa:

Per passar a ser mestra, has de passar per magisteri, allí no et pots badar tant com aquí, allí t’has de basar en estudiar i estudiar.

23 de maig 2011

Partit

El dissabte vam jugar un partit de lliga contra el A.E.M, va començara les 10:30. A la Primera part vam començar "sacant", als 5 minuts de la primera part van donar la pilota, vaig anar continuant, vaig veure al meu company Amin sol i li vaig fer l'assistencia i va marcar. La primera part va acabar 1-0.

Després de 5 minuts de descans va començar la segona part, vam anar a atacar a veure si podíem fer el segon gol i així va ser, li vam donar al nostre lateral i des de la banda esquerra va fer un xut amb rosca i la va clavar per tota l'esquadra.

Llavors fins que va acabar la segona part ja no vam fer cap gol, anàvem 2-0 però no ens podíem confiar perquè 2 gols són fàcils de fer.

Al final de la segona part i amb un descans de 10 minuts i allí podíem relaxar-nos.
Va acabar el descans i va iniciar-se la tercera part del partit, als pocs minuts me’n vaig anar per la banda esquerra, em driblo a un defensa i sol contra el porter la tiro pel costat dret de la porteria.

Anàvem 3-0 i als 3 minuts de fer el gol ells tenien la pilota, la tenia un defensa de l'altre equip i hi vaig anar corrents i li vaig prendre, però encara tenia 2 defenses i el porter.

Li faig una autopassada a un defensa i me’n vaig de l'altre i sol contra el porter, em faig una passada llarga i pensava que no hi arribava, el porter va sortir corrents i li vaig fer un altra autopassada i li vaig fer gol. A partir d'aquell moment vam anar a voler guardar el partit.

A la quarta part van "sacar" un corner i ens van fer un gol de cap, i als pocs minuts després un altre per la banda, no sabíem què passava i ja quedaven pocs minuts per acabar el partit.

L'àrbitre va xiular el final del partit i vam guanyar 4-2. Ja esperavem guanyar perquè a casa del A.E.M vam perdre i a casa nostra guanyar.

La Medusa del Romeral i el Pegassos



Aquest text parlarà d’una escultura molt important a la vil·la romana d’Albesa: la medusa del Romeral, una escultura mitològica. També llegireu qui la va descobrir i qui va descobrir aquesta vil·la romana.

Hi havia una vegada un home que es deia Josep Bo, un pagès d’Albesa, que als anys 60 va veure que sortien pedretes molt petitetes al seu tros i va avisar a l’ajuntament.

Més tard, l’11 agost de 2005, van descobrir una escultura romana nova que es deia medusa del Romeral. La seva llegenda diu que si un home o algun ésser viu la mirava cauria en un encanteri que et deixaria petrificat, només si la miraves als ulls. Aquesta medusa era una font que abans era una de les fonts més importants al jardí de la vil•la.

La vil·la es va construir entre els segles I i V, quan els romans van vindre cap a a Tarragona.

El mite del pegassos era que una vegada un home es va enfrontar a la medusa i quan l’home li havia tallat els cabells de serp no podia deixar ningú de pedra, i llavors van aprofitar per matar-la perquè estava desarmada. I quan la van matar amb els cabells la van deixar de pedra, la van enterrar tots aquets anys fins a l’actualitat.

18 de maig 2011

El Partit

El dissabte vaig jugar al camp de l'Almacelles, no parava de ploure, vam poder jugar perquè el seu camp era de gespa artificial.

Vam començar el partit a les 16:00, quan l'àrbitre va tocar el xiulet va iniciar-se el joc. A la Primera part començàvem bé, al minut 6 vaig fer el primer gol, va ser baix per terra al costat esquerra de la porteria.

A la primera part vam quedar 0-1 a favor nostre, el porter de l'Almacelles era molt petitet i li podies tirar per damunt seu o pels costats.

Comença la segona part, al cap d'uns minuts ens fan una falta a la nostra defensa del nostre equip, vaig tirar la pilota directament va donar una mica de rosca i va entrar en tota la esquadra de la porteria de l'Almacelles, la segona part va quedar 0-2.

A la Tercera part als pocs minuts vaig fer el tercer amb una passada d'un company del meu equip que es deia Amin, anàvem 0-3, era fascinant el partidàs que estàvem fent, llavors al minut 9 li vaig tornar a l'Amin la passada que em va fer, li vaig donar bombejada i la va tirar de volea al fons de la xarxa. 6 minuts desprès ja vam acabar la tercera part amb un 0-4.

Després de el descans estàvem tranquils. Començava la quarta i ultima part del partit, vam sortir a guardar el partit, que es mantingues amb un 0-4, però als 2 minuts d'haver iniciat la quarta part ens fan un gol, un jugador de l'altre equip li havia deixat perfecte davant del porter perquè el jugador del seu equip pugués marcar el primer gol del partit.

I al cap d'uns minuts ens en fan un altre de cap des del corner, nosaltres no sabíem que passava, a partir de el segon gol ja no ens em van fer cap fins que al minut 13 del partit amb una passada del meu company Gerard: me la va donar, tenia a tres defenses al damunt i me’n vaig a la banda dreta, li faig vaselina a un defensa i em driblo als dos que quedaven i sol contra el porter des de la banda dreta li tiro amb l'esquerra fins al fons de la porteria sense que el porter la pogués parar.

2 minuts després acabava el partit amb un 2-5, havíem guanyat a casa de l'Almacelles.

16 de maig 2011

La mona i el dia següent


El dia de la mona vam anar a un poblet en que no hi havia molta gent, però allí en aquell territori era l’únic poble que tenia un bar, i hi vam parar a beure una estona. Quan vam acabar tots de beure vam anar a un llac. Ens hi vam estar una estona fins que va arribar l’hora de dinar.

Vam anar a un restaurant, però hi havia un problema,que era difícil trobar plaça,perquè era un dia en que la gent dinava ena fora de les seves cares i estaven tots plens. Fins més avall,anant en direcció a Balaguer,no en vam trobar un, quedaven 8 places, just per a nosaltres.

I quan van vindre els cambrers tots vam demanar tot el que volíem,jo vaig triar: Macarrons,patates, llimonada, llonganissa, pa i iogurt. I quan vam acabar volíem anar al camp de futbol, però es va ficar a ploure moltíssim.

Quan vam arribar a Albesa , vaig anar amb el Kamal,el Bilal,el Mohamed i l'Ayoub. I quan vam marxar tots a casa eren les 8, però jo vaig anar a casa ma padrina, ja que estava allí podia anar a veure a l'Iñaki.

I quan vaig marxar vaig anar a sopar i després al llit mirant la televisió. Em vaig adormir a les 2 de la matinada, mirant "La que se avecina" i "Aquí no hay quien viva".

I el dia següent vam anar a un restaurant, el de baix del camp de futbol d'Albesa. Vam passar la tarda jugant a futbol,ens ho vam passar molt be, i volia que tornés a començar la Setmana Santa, perquè era quasi el dia d'anar al col·legi,i jo no ho volia,així que quan va passar les vacances, no em va agradar la tornada al col·legi,però es el que hi ha.

Setmana Santa

Aquestes vacances han set molt divertides, el primer dia vaig anar a jugar amb els meus amics Kamal, Mohamed i el Ayoub. Vam anar a jugar al parc, jo vaig marxar quant era la una i tenia que anar a casa.

A les tres els vaig tornar a trucar i vam marxar al camp de futbol, allí vam jugar a un partit de futbol tres hores ens i vam estar fins a les 6 i llavors vam marxar tots suats.

El dia següent em vaig quedar tot el mati fent els deures que ens havien manat. A la tarda vam anar a jugar a la pedrera a fet i a amagar. Ens i vam estar unes hores fins que vam anar a beure al parc que i havia una font i desprès vam marxar.

Tots el dies fèiem el mateix fins que va arribar el dilluns. El dilluns vam anar a menjar la mona, vam anar a Huesca. Allí vam dinar, vam dinar macarrons i pollastre.

Al acabar vam anar a jugar a cartes i quan vam acabar vam anar a la muntanyà a menja la mona, estava molt bona era de melmelada i xocolata. Desprès vam marxar casa, quan v m arribar eren les set. El dia desprès vaig sortir al carrer i vaig trobar al Arnau, al Marc, al Eric i al Marc Fulla, estàvem jugant a pilota amb una paret que i havia al costat de la Iglesia.

Jo a la una vaig marxar i vaig dir si quedarien a la tarda i van dir que si que a les tres de la tarda estarien aquí. Jo vaig acabar de dinar i me’n vaig anar, quan vaig arribar ja i eren i vam començar a jugar.

Al cap de un rato vam canviar de joc i vam anar a jugar al camp de futbol, allí ens u vam passar molt be.

Aquell era el últim dia de festa i el dia de dema ja teníem que tornar al col·legi, jo ja tenia acabats tots els deures que ens havien manat.

09 de maig 2011

Un partit molt emocionant!

Ahir, diumenge dia 9 de maig, l’escola de futbol Aem, va proposar a l’escola Baix Segrià disputar un partit amistós de futbol onze, per anar-nos entrenant per l’any vinent.

Vàrem començar bastant tard, perquè a ells els faltava el porter, un jugador providencial. Just quan el porter va arribar, li vam deixar cinc minuts perquè escalfés i cap a jugar!

Ells van sortir primers, perquè a nosaltres ens van posar l'himne, mentre nosaltres al sortir picàvem tots a la tanca, així marcant quin és l’equip local.

Els vam deixar "sacar" primer a ells, ja que eren els visitants i gràcies a ells es podia disputar aquell partit...



En pic van "sacar", van provar de fer una jugada però no els hi va sortir bé i em van tocar a jo. En aquella mateixa recuperació, els vàrem trobar tots desconcentrats i ho vam aprofitar entrant en contraatac.

Vam fer una jugada magnífica, però per mala sort la pilota va acabar tocant al pal.

Tota la primera part la vam estar dominant nosaltres, tenint la possessió de la pilota, tenint ocasions, etc.

Però vam arribar al descans 0-0,evidentment tots rebentats perquè estàvem acostumats de fer quatres quarts d’un quart, i ahir vam fer dos parts de 35 minuts.

En pic va començar la segona part ens vam avançar al marcador, amb un autèntic golàs de falta d’uns 25 metres.

Quasi no ens va donar temps ni a celebrar-ho, en pic van "sacar" ens van fer una jugada que no ens l’esperàvem i ens van marcar! Ens van igualar al marcador, 1-1.

I fins al minut 24 de la segona part, no ens vam tornar a avançar al marcador, aquesta vegada sí, amb una jugada assajada de corner.

Quan només quedaven uns 10 minuts de partit, ens van empatar, d’un mal rebuig del porter. Però nosaltres no ens vam rendir, encara que sigués un amistós, nosaltres volíem guanyar.

Dons així va ser, ens ho vam deixar tot, fins que va vindre el gol, el que ens va donar la victòria que ens mereixíem. Al final, tots rebentats, però orgullosos del resultat, vam anar cap a les dutxes.

Al acabar de dutxar-nos, em vaig esperar amb un amic fins que va vindre el meu pare, que estava amb el meu germà a Balàfia.

I així va ser el partit Aem-Baix Segrià, uns autèntics equips...

Els meus esports preferits

Quan era petita, als vuit o nou anys, jugava a hoquei, un esport que des de llavors ha estat el meu esport preferit. Tot va començar quan un pare d’un nen que jugava amb el meu germà (Àlex) em va proposar si ho volia provar i jo vaig dir que si, perquè em feia il·lusió i així va ser ho vaig provar i em va agradar. Jo jugava en un equip que es deia Lleida Llista Blava.

A l’equip érem set, (incloent al porter), a vegades guanyàven d’altres perdíem, jo sempre anava amb l’esperança de guanyar però els meus companys/a de l’equip no pensaven igual que jo, ells pensaven que si ens feien dos gols a la primera part ja havíem perdut i això no era així.

A vegades havíem d’anar a altres pobles, ciutats etc. Un dia ens van dir que estàvem classificats per “l’enxaneta”, que era un torneig de Catalunya. Tots ens vam quedar amb la boca oberta, així va ser, vam anar a Manresa, allí varem fer els partits necessaris per guanyar però era molt difícil, hi havia diferents equips. El guanyador de tot el torneig va ser l’equip de Caldes de Montbui.

Vaig deixar aquest esport perquè em va cansar, vaig pensar que en la vida s’han de fer diferents coses. El meu pare em deia que havia d’acabar la temporada i així va ser, la vaig acabar i fins ara no ho he tornat a provar mai, tot i que a vegades l’enyoro una miqueta.

Ara faig un esport que no me’n penedeixo d’haver-lo triat, faig natació, el metge em va dir que havia de fer natació o algun esport que m’ajudés a arreglar-me l’esquena, faig natació els dissabtes al matí.

L’hoquei i la natació per mi son dos coses molt diferents, tot i que encara m’agrada més l’hoquei, però per la meva salut (per l’esquena) faig natació, ho trobo diferent perquè a natació no fem una “cursa” cada dissabte o diumenge sinó que les fem una setmana sí i una altra no.

Al principi, quan vaig començar a fer natació pensava que no faria cap efecte a l’esquena, que em quedaria igual que sempre, però no, el metge m’ha dit que continuï fent natació perquè se m’està arreglant de veritat.
Així que els dies que faig natació m’ho passo bé pensat que d’aquí poc se m’arreglarà el problema de l’esquena.

Setmana Santa

A la setmana santa ens ho em passat molt be, el primer dia jo i els meus germans, Ayoub i Mohamed, vam anar a jugar amb el Marc. H, el Sergi i el Jordi.

Vam anar a jugar a la pista de futbol i sempre guanyàvem nosaltres. Després, a la una, tornàvem al poble i sempre anàvem a dinar i quedàvem a les tres i mitja al parc o ens passàvem a buscar, jo al Sergi, ells a nosaltres...

A la tarda vam anar a les trialeres i allà ens vam trobar al Jaume, al Manel,a l'Alex i molta mes gent, aquell dia em vaig quedar de pedra quan els veia saltar, sempre tancava els ulls perquè saltaven unes coses impossibles i segur que caurien.

Al cap d'una estona vam tornar al poble per a veure aigua que teníem tots set, desprès no fèiem res al parc i vam tornar a les trialeres i vam fer un bot nou i el Jaume el va saltar i per molt poc no cau a terra, tot gràcies al peralte que el va fer girar a la girada.

Més tard ens van deixar entrar al pati i estàvem fent partits de futbol, qui marcava deu gols guanyava, era avorrit perquè sempre guanyàvem nosaltres. Després ens van dir que ja havíem de sortir al pati i vam sortir i ja eren les sis amb punt.

Llavors fèiem carreres de bicicletes, com per exemple del parc fins a la pedrera, jo no vaig jugar perquè estava molt cansat, desprès ja eren les set i tots van tornar a casa.

I aquestes són algunes de les coses que he fet durant la Setmana Santa.

Un escriptor a l'escola

El divendres passat, dia 6 de maig, va venir el Ramon Usall. Ell ens va dir que en realitat no era un escriptor, sinó que era un professor d’institut que havia escrit un llibre.

Ens va explicar que hi havia diferents tipus de novel·les: drama, amor, fantasia, ciència ficció, negra... Ell havia fet una novel·la negra que anava de crims, detectius etc.

També vam estar parlant de tot tipus de detectius com ara: L’inspector Gadget o el Sherlock Holmes, el Poirot... Són detectius que investiguen casos, assassinats...

Ell també ens va parlar del seu llibre “Tots els camins porten a Romania”, és una novel·la policíaca que va publicar.

Aquell dia a la tarda va ser diferent a les altres. Durant la primera hora, de tres a quatre de la tarda, vam fer educació física. I de quatre a cinc de la tarda ens va visitar l'escriptor.

Com us he dit, vam parlar de detectius de tipus de novel·les i de moltes coses més, però el més important va ser que ens ho vam passar bé, que ja sabem que hi ha un altre escriptor i que aquell dia vaig aprendre moltes coses que no sabia.

02 de maig 2011

Una sortida fora del normal


El dia 29 d’Abril, vam fer una sortida fora del normal,va ser una sortida nocturna i a les 10:30 de la nit.
Tot va començar...Quan el meu germar (Roc) va pujar a casa les escales de dos en dos, més ràpid que un llamp. Quant era a casa va cridar: Andrea (la meva germana), Laura (que es la meva cosina) i Marina (aquesta era jo).
Jo vaig pensar que era l’hora, era l’hora del trasllat, i així va ser, vam agafar les capses plenes de llençol, els matalassos i els somiers,
i ho vam transportar cap a la casa nova.

Quan vam arribar a la casa nova o vam deixar tot a l’entrada i quan vam acabar de descargar-ho tot, per grups vam pujar-ho tot per les escales (que per mi en aquell moment em van semblar immenses).Els grups estaven equilibrats, un gran un petit.I amb aquets grups,vam comensar a pujar-ho tot cap a dal a casa.

...

Quan ja ho havíem pujat tot cap a dal, llavors vam sortir a la terrassa. Allà sestava de lo mes fresquet i corria el aire que et deixava molt fresquet.

Quan vam tornar entrar, vam montar el llit del Roc (el meu germar), ja que havíem portat els somiers i els matalassos.

Quan vam acabar de montar-ho tot vam marxar cap a la casa vell, per que encara no ens hi podíem quedar a dormir, perquè faltava portar com a mínim dos matalassos més.

Aviat anirem a viure a la casa nova, jo ja en tinc moltes ganes.

La Setmana Santa

Per la setmana santa no vaig fer gaires coses, gairebé tots els dies de vacances em vaig quedar a casa, jugava a l’era o anava a casa de la meva padrina.


A l’era estava amb els gatets o amb les gallines gairebé tota la tarda. Sobretot estava pendent de les gallines per veure si naixia algun pollet. Si no volia estar més allí me n’anava a casa i quan em semblava hi tornava. Alguns dies si hi anava i hi havia algun pollet després l’anava a portar a casa de la meva padrina.


Encara que fes tot això el dia que m’ho vaig passar més bé va ser el dia de la mona.
Els dilluns de pasqua quan em vaig llevar, vaig esmorzar i després em vaig vestir. Quan vaig acabar d’arreglar-me vam acabar de preparar el de la mona i després vam marxar. Vam anar a fer la mona al tros i nosaltres vam ser els primers d’arribar. Nosaltres vam parar la taula i vam començar a fer el foc per coure els calçots. Van anar arribant la gent i van voltar una mica per allí.


Ens vam distribuir una mica la feina: la meva mare i la padrina triaven els calçots mentre jo estava jugant, el meu pare estava fent el foc, la meva tieta salava la carn, l’altra padrina feia l’amanida i el meu cosí parava l’altra taula perquè en vam fer servir dos, una per menjar els caragols i els calçots i l’altra per menjar la carn.


Els calçots aviat van estar cuits i ens els vam anar a menjar, vam agafar els calçots que volíem, els vam pelar d’un en un, els vam sucar a la salsa i nyam! A la boca. Quan vam acabar tots els calçots vam menjar-nos els cargols, tot estava boníssim!


Poc en poc vam anar acabant tot el menjar i per fi vam arribar al final, per menjar la mona. Jo quan vaig acabar de dinar vaig anar a fora a jugar però de seguida es va posar a ploure, vam estar al tros fins a tres quarts de nou i després vam marxar cap a casa.


Va ser el millor dia de les vacances.

Les meves vacances de Setmana Santa

Vam començar les vacances amb molt bon peu, per que no calia aixeca’ns a les set o a les buit del matí i podíem dormir fins a les onze. Després esmorzar fer alguna cosa de deures i anar a jugar.

El dia dos o tres, ja avia acabat els deures, precisament no tenia gaires. Alguns dies, tenia que l’impia o ajudar a les feines de casa, per anar a l’ordinador però no era gaire pesat, això si però alguns cops tenia que ajudar al meu pare.

Els dies van anar passant fins que va arribar sant Jordi, vam anar a comprar alguns llibres a l’Avacus, per la meva germana, i algun per jo, després, vam anar al Carrefour, a comprar menja. Una estona més tard, vam anar a comprar a una botiga on venien carn, bé una carnisseria, ens vam passar una bona estona.

Al final vam anar al Mega miro, hi vam comprar uns vídeo jocs per l’ordinador. Bé al final, vam arribar a casa a les tres i mitja, però vam dinar una mica més tard, per allà a les quatre de la tarda.

El dia de Pascua, vam anar a casa de la meva tieta a buscar la mona a casa de la meva tieta, ens hi vam passar una bona estona, el meu tiet, hem va ensenyar jocs, fins hi tot, fotos del meu pare i la meva tieta quan eren petits ...

Després, vam anar a casa la meva padrina de bateig a buscar l’altra mona, la meva padrina hem va donar un llibre del barça, Sant Jordi, i un equip de llegenda. Ens va treure un Pica- Pica on hi havia olives, formatge, patates etc.
Per segon dia consecutiu vam arribar tard a casa, per allà a les tres, però vam dinar a les tres i pico.

Després d’alguns dies, vam tornar al la rutina diària, que era la meva mare treballant, el pare també, la meva padrina mirant la televisió, i jo hi la meva germana a l’ordinador.

Així van acabar les vacances de setmana Santa.

Les vacanses de setmana Santa

Aquestes vacances de setmana santa vaig anar a molts llocs. El primer va ser a Castellà de N’Hug. Vaig anar a una casa rural en aquest poble, hi havia molt poca gent i uns croissants gegants. Vam agafar els pitjors dies de la setmana perquè va ploure bastant. Sort que només va ploure a estones.

Al final vam poder anar a molts llocs, el primer va ser a la fabrica de ciment.
La fàbrica de ciment: a la fàbrica de ciment no s’hi podia anar amb cotxe, s’hi havia d’anar amb un tren que et portava a dos llocs: Els Jardins artigats o la fàbrica de ciment.

Quan vam arribar va començar a ploure, sort que estàvem a cobert. Quan vam entrar només vam veure un museu del ciment, però quan sorties a fora ja veies que la part vella de la fàbrica es podia visitar.

Bé, quan vam anar cap a la part vella de la fàbrica es va ficar a ploure a bots i barrals, jo tenia un paraigües, però com que érem setze i només nosaltres quatre portàvem paraigües en vam haver de deixar un per cada família.

Jo no en portava, perquè el meu el van deixar, així que em vaig ficar a córrer com una desesperada cap a la part vella. Vaig arribar xopa i com que el que vam veure estava cobert em vaig assecar de seguida.

Un altre lloc que vam anar a visitar van ser els Jardins Artigats Quan vam arribar allí el que vaig veure va ser impressionant. Aquest parc el va fer el Gaudí i com deveu saber era molt bon arquitecte. Hi havia uns pons i uns passadissos a l’aire lliure molt bonics. També hi havia una font que amb l’herba penjant queia l’aigua. A dalt de tot destacava una caseta molt petita que a dins hi havia petites finestretes que deixaven veure el paisatge i l’aigua del riu.



Aquell lloc em va agradar molt més que la vella fàbrica de ciment, era un lloc on et rodejaven les plantes i et senties molt lliure.


No vam visitar moltes coses més, però una d’elles era les fonts del Llobregat. Quan vam arribar allí, vam veure molt camí, així que li vam preguntar a un home que havia pujat de les fonts. Ell ens va dir que estava allí mateix, així que vam començar el camí. Aquell home era un mentider, ens va dir que era allí mateix, i resulta que era a dos km o així, però el paisatge valia la pena...


Aquells tres dies no vam visitar moltes coses més, però vam poder passejar pel poble. Em va agradar molt poder anar en aquell poble i si pogués hi tornaria a anar.

Una Setmana Santa magnífica

Aquest any, la setmana Santa a caigut bastant tard, per això el tercer i últim trimestre serà molt més curt. Ara us explicaré, en general, el que vaig fer dia a dia de les vacances:

Dilluns:
El dilluns, en pic em vaig llevar, cap a dinar. Això va ser per anar-me’n massa tard a dormir...
De l’únic dia que me’n recordo que vaig menjar per dinar és el dilluns, perquè va ser un dinar especial, un dinar perfecte: de primer uns macarrons boníssims, de segon un bon tall de vedella que només mirar-lo ja et queia la bava, i de tercer unes maduixes delicioses.

Per la tarda, vaig fer els deures, fins que ja era l’hora d’anar a entrenar! Nosaltres no vam descansar com la majoria d’equips, perquè teníem un torneig a Saragossa. I desprès d’entrenar cap a casa, a sopar i a dormir!

Dimarts:
El dimarts, va ser el contrari del dilluns. Em vaig llevar molt aviat, vaig esmorzar i cap a jugar! Quan era l’hora de dinar, evidentment, cap a casa!
El dimarts no entrenava, per això, vaig agafar la bicicleta i me’n vaig anar a jugar amb els meus amics.
Mentre anava cap a casa meva, per mala sort, vaig pinxar! Quan vaig arribar a casa, el primer que vaig mirar va ser: mirar s’hi hi havia ‘’partxes’’ i com que n’hi havia em vaig posar mans a la obra!
En una estona ja tenia la bicicleta arreglada, només faltava que el ‘’partxe’’ s’empegués bé. I sí, al cap d’una estona vaig baixar al garatge i s’havia empegat bé!


Dimecres:
El dimecres va ser un dia molt mandrós, però per una raó que més endavant esbrinareu. Em vaig llevar mes o menys a mig matí, vaig esmorzar, i em vaig ficar a mirar la televisió fins a l’hora de dinar.
Al acabar de dinar, em vaig ficar a jugar a la Play Station 3, fins a l’hora d’anar a entrenar. No vam fer un entrenament gaire físic, més que res va ser un entrenament tàctic, perquè l’en demà tenia el torneig a Saragossa (que és el motiu perquè hagi descansat tot el dia).

En acabar l’entrenament, vam anar a comprar roba a l’Unipreus, al Springfield, al Pull and Bear i a altres botigues...
Quan varem acabar, varem tornar cap a casa, varem sopar i cap a dormir, perquè l’en demà teníem que matinar molt per anar a Saragossa.



Dijous i Divendres:
Per la Setmana Santa, l’Aem va escollir un torneig de futbol onze de dos dies a Saragossa.
El dijous, jo i el meu pare ens vam llevar molt aviat, vam esmorzar vam agafar el cotxe i cap al camp de l’Aem, on ens havíem reunit tots per així anar junts cap a Saragossa.
Quan nosaltres vam arribar ja quasi bé hi eren tots. Vam esperar que tots arribessin i cap a Saragossa!!!
Només arribar, vam entrar al vestidor, ens vam canviar i cap a escalfar. El dijous teníem dos partits, i entre un partit i l’altre, vam anar a l’hotel a deixar les maletes. Les habitacions eren de dos, i jo anava amb un amic que es diu Bojan.
Només entrar a l’habitació, ens vam quedar al·lucinats, era enorme, hi havia: un lavabo enorme, amb jacuzzi i dutxa d’hidromassatge, un llit enorme de matrimoni pels dos, i una televisió enorme!

El divendres ens vam llevar molt aviat també, i feia un molt mal dia... Quan vam acabar d’esmorzar, vam anar a buscar els cotxes, vam tindre que corre, perquè plovia a bots i barrals... Vam jugar els dos partits amb el camp inundat, perquè els partits s’havien de disputar si o si...

Al acabar els dos partits, vam anar cap a dinar amb un bufet lliure, estava tot deliciós! El nostre hotel, estava tot just a la Plaça del Pilar just davant de la Basílica de la Pilarica, hi i vàrem anar a fer un cop d’ull, l’església era enorme comparada amb la d’Albesa...
El més curiós, és el petit que arriba a ser la Verge del Pilar.
Quan varem acabar de dinar, vam anar a buscar el cotxes i cap a casa una altra vegada...

Quan vaig arribar estava mort! Em vaig estirar i em vaig adormir, aquell dia no vaig ni sopar...

Dissabte:
El dissabte em vaig llevar molt aviat, com que el dia passat em vaig adormir tant aviat... I doncs, em vaig posar a jugar a la PS3, com que tots els altres estaven dormint.

Quan es van despertar, la meva mare em va fer l’esmorzar, que per cert, estava boníssim... Em vaig passar tot el dia a casa, perquè estava molt cansat, i em guardava forces per l’en demà que jo i el meu pare ja havíem fet plans: anar a Castelló de Farfanya amb bicicleta...

Diumenge:
Ens vàrem llevar bastant aviat, vàrem esmorzar i cap a Castelló de Farfanya! Quan vam arribar, vam anar a casa dels meus cosins, vam trucar al timbre, i quasi no s’ho creien que estàvem allí. Vam entrar a casa, on allí estaven el meu tiet i el meu cosí Arnau jugant a la Play.
Ens hi vam estar bastant temps, però a l’hora de dinar, ja estàvem a casa.

Vam dinar, i després em vaig posar a l’ordinador una estona. Quan em vaig cansar d’estar a l’ordinador me’n vaig anar a la PS i així tota la tarda fins que va arribar l’hora de sopar. Al acabar de sopar, vaig mirar la televisió una bona estona i desprès cap a dormir.

Dilluns:
El dilluns era el dia de la mona, però jo, per mala sort aquell dia no em trobava gens bé i no vaig poder fer la mona ni res. Tot el dia per casa avorrit, jugant amb la meva gosseta Kuca.

Dimarts:
Dimarts vaig mirar d’aprofitar el dia al màxim, ja que era l’últim dia de vacances.
Em vaig llevar bastant tard, ja que l’anterior nit vaig veure la sèrie del Barco en català, (El vaixell). Em vaig llevar, vaig anar a mirar la televisió una estona, i quan em va semblar me’n vaig anar a esmorzar.


Aquell dia no vaig dinar molt, perquè vaig esmorzar molt tard...
Per la tarda vaig sortir a jugar amb els meus amics, vaig anar cap a casa, em vaig dutxar, vaig sopar, i cap a dormir que estava cansat.
Amb ganes de que arribés el dimecres, no per anar a l’escola, si no per veure el Madrid- Barça, que per cert, van guanyar els culers 0-2 amb dos autèntics gols de Lionel Messi, l’estrella de l’equip dels somnis.

I, aquestes han sigut les meves vacances de setmana santa, podrien haver sigut més llargues, però bé. I, el dia següent no m’aixecava ningú per anar al cole...

Un dia a la muntanya inoblidable

El dia 26 d’Abril vaig anar amb els meus pares a la muntanya. Ens vam haver despertar a les vuit de la matinada, perquè portavem al Rambo, el meu gos.


Quan ho vam tenir tot preparat, estavem a punt de marxar encara havíem de preparar el menjar del Rambo, després d’això ja ho teníem tot preparat i ja podíem marxar.


Vam estar bastant temps anant amb el cotxe i jo ja em començava a cansar.

Cap allà a dos quarts de dos, ja haviem arribat a Baqueria Beret per a estirar una mica les cames i poder tocar una mica de neu, però com que ens vam enportar al Rambo i tenia molt de fred me'l vaig haver de posar dins de la meva jaqueta fins arribar al cotxe.

Després vam anar a un lloc on hi havia per a menjar com unes tauletes per a fer un pícnic. Vam menjar pasta i el Rambo el seu menjar de cada dia.

Després quan vam acabar ja estavem preparats per anar a fer una volta per allà a Boí-Taüll. Però com que estava tancat amb un cartell que hi deia: << SOL PER A ESQUIADORS >>

I vam haver de tornar cap al poble (Albesa). Però jo em vaig adormir i no em van despretar fins que ja havíem arribat a casa.

Però encara que no haguesa pogut tocar la neu, aquell dia havia fet moltes fotos, videos i reocords molt divertits.

Al final del dia, cap allà a les nou de la nit ja era a dormir perquè el següent dia havia tornar a l’escola, però aquell dia m’havia agradat molt.