19 de juny 2013

El rei que no tenia sentiments

El dia 18 de juny, els alumne de 6è vam fer una petita representació d’un musical òpera que es va inventar el nostre professor de música, el títol és: El rei que no tenia sentiments.

Aquesta opera tracta d’ un rei que mentre dormia a la nit va perdre els sentiments i els cortesans van anar cridant diferents personatges per tornar-li els sentiments i els personatges eren: El metge, els monjos, els pallassos, el joglar, els bruixots i els soldats.

Aquesta obra la vam representar per tots els alumnes de l’escola que eren: P3, P4, P5,1r, 2n, 3r, 4t i 5è. La vam representar tres vegades seguides i em va semblar força bé. Va venir el fill del Josep Manel que és deia Pol i sabia fer  servir bastant bé les llums, i ajudava a ficar les cadires molt ràpidament. Jo crec que a tots els va agradar molt, però vam tenir alguna equivocació com la del meu amic Sergi que va sortir abans d’hora.

Aquest any érem  poques persones i ara us diré quines persones feien els personatges.
Metge: Arnau
Joglar: Clàudia
Monjos: Sergi i Genís
Pallasos: Arnau i Anna
Bruixots: Quim i Roger
Soldats: Sergi, Genís, Quim, Roger
Narradors: Pau i Èric
Cortesans: Marc i Andreu

Colònies a Àger

Els pares ens van regalar unes colònies a Àger per celebrar el nostre últim any a l’escola. Hi vam anar els dies 8 i 9 de juny. Quan ens ho van donar tots ens vam posar molt contents, amb un gran somriure a la boca i també ens vam posar a cridar i a presumir davant dels altres nens de l’escola.

Al cap d’un temps, va arribar el cap de setmana. Al matí jo no podia dormir perquè els nervis no em deixaven descansar. Però vaig agafar el mòbil i com que a les colònies no me’l podia emportar vaig començar a jugar amb ell, ja que fins després de dos dies no el podria veure.
L’Anna em va dir si voldria anar amb ella cap a Àger i de tornada aniria amb nosaltres. Jo vaig dir que sí, que em semblava bé. Doncs així vam quedar i així ho vam fer; de ben d’hora l’Anna em va passar a buscar a casa i vam iniciar la ruta cap a Àger. Al cotxe sort que anàvem amb un GPS perquè si no ens hauríem perdut. Més endavant pel camí vam trobar a l’Arnau i el Roger que van passar per davant nostre, i després de poc temps vam arribar tots junts a Mas Portal; ja som aquí!
Poc a poc anaven arribant tots els nens.  Quan ja hi érem tots,  ens van presentar el nostre monitor, en Xavi.  Ell seria qui ens ajudaria a fer les activitats. A continuació vam anar a deixar les nostres motxilles a les habitacions i de seguida vam anar a dinar. Per dinar va tocar arròs i de segon hamburguesa. El cuiner es deia Josep, però tothom li deia Petit i era l’“as” de la cuina. Feia uns àpats exquisits i sobretot els postres. Per sopar vam menjar sopa i “nuggets”,  per postres en Petit ens va fer iogurt de taronja amb trossos de xocolata i un flam d’ou, boníssim!
Després de dinar ens van deixar una hora de temps lliure. En aquell temps vàrem jugar a bàsquet, futbol ... i més tard, el monitor ens va cridar per anar a fer la següent activitat: escalada. Tots junts vam anar a una de les petites casetes que hi havia per guardar els estris que es feien servir en les activitats. D’allí vam agafar els arnesos, les cordes i els cascs. L’activitat consistia en pujar el rocòdrom fins on podíem. A mi em va agradar molt aquella activitat, i vaig aconseguir pujar a dalt de tot! Però “l’inconvenient” era que el monitor no et deixava baixar fins que no haguessis cantat una cançó.
A continuació vam fer tir amb arc. Jo em pensava que seria més difícil, però estava equivocada. Abans de començar vàrem fer dos equips. Els que dormien en l’habitació de la dreta i els de l’esquerra. Jo anava al grup de la dreta. Fèiem una competició per  veure qui tenia més punts. La diana, com que té diferents colors, cada color volia dir una prova diferent; el color negre, que era el de fora, volia dir que havies de tal·larejar una cançó i els del teu equip l’havien d’encertar. I així fins arribar al color groc que era el del mig de tot. Si hi tocaves amb la fletxa t’emportaves els punts lliurement. Jo en el color groc hi vaig tocar 3 vegades!


El següent dia,  com que va ploure, no vam poder fer cap activitat, però si que vam poder experimentar com construir un globus aerostàtic amb paper. Va ser molt impressionant. En aquella sala, a part de construir el globus, ens vam inventar un nou joc: el pegaball; consistia en bufar una pega de barra i anar-nos-la passant amb el company que estava davant nostre. Va ser molt divertit.
Després de dinar ens van tornar a deixar temps lliure i al cap de pocs minuts ens van venir a buscar els pares.

Poema de comiat

De l’escola hem de marxar,
I a tothom hem de deixar.

Hem de marxar d’aquí,
Per arribar allí.

Quanta estona hi hem estat?
Nou anys ens has aguantat.

Vella ets, no ho pots negar
però tu sempre ens vas educar.

Tots els grans secrets que guardes,
des d'ordinadors fins a contes.

11 persones entristides,
Marxen d’aquí per coses educatives.

Adéu et diem
I  gràcies per tot aquest acompanyament

Adéu!!!

El rei que no tenia sentiments

Ahir, dia 18 de juny, els alumnes de 6è, junt amb el nostre professor de música, el Josep Manel, vam preparar un teatre en forma d’òpera, feia molt temps que ho estàvem preparant i crec que va sortir bastant bé.

El que vam representar va ser la història d’un rei que una nit, mentre dorm, perd els sentiments, els de la seva cort (criats, consellers, nobles...) van trucar al doctor i no va poder-ho solucionar, i van avisar als professionals de cada sentiment:

Els pallassos (Arnau i Anna) per l’alegria, les ploraneres (Clàudia i Anna) per la tristesa, el soldats (Sergi, Genís, Quim i Roger) per l’odi, els bruixots (Roger i Quim) per la por, els capellans (Genís i Sergi) per la fe i, per últim, el joglar (Clàudia) per l’amor; els narradors (Èric i Pau) reforçaven alguna actuació juntament amb els de la cort (Andreu i Marc).

Anàvem tots amb unes disfresses ben originals, cadascú, excepte els narradors i els de la cort, feien dos personatges, ja que a la nostra classe som molt pocs, tota l’estona ens estava dirigint el nostre professor de música (Josep Manel), i les llums les controlava el seu fill (Pol).

A partir de les deu amb deu minuts del matí, vam agafar tota la roba i ens en vam anar cap a la saleta a fer un últim assaig, quan vam acabar l’assaig, ens vam vestir i ens vam preparar, ja que a les onze teníem la nostra primera actuació amb els nens de cicle inicial; va sortir bastant bé, tot i que entre actuació i actuació ens havíem d’anar a canviar, perquè teníem més d’un personatge. Quan es va acabar el pati, vam fer la nostra segona actuació, per als nens d’infantil, crec que els hi va agradar. I finalment, a dos quarts d’una, la vam fer pels nens de cicle mitjà i superior.

Avui farem l’última actuació per als pares, espero que els hi agradi!

Un cap de setmana

El dissabte i el diumenge, dies 8 i 9 de juny, tots els nens de sisè vam anar en unes colònies a Àger que els pares ens havien organitzat, perquè aquest any no n’havíem fet amb l’escola.

A partir de les onze vam anar arribant allà a la casa, i a les dotze ens vam anar a instal·lar a les habitacions, i a mi em va tocar anar amb l’Arnau, el Sergi, l’Arnau i l’Andreu. Cap allà a la una ens en vam anar a dinar, i després vam tenir una hora de lliure.

A les tres vam començar les activitats, vam anar a fer escalada; tots ho van fer bastant bé excepte jo, perquè no ho havia provat mai i no em va agradar gaire. A les cinc vam anar a fer tir amb arc, va ser molt divertit i el nostre equip va guanyar la competició. A dos quarts de set vam anar a les habitacions a fer higiene personal, cosa que cap de la nostra habitació va fer. A un quart de nou vam anar a sopar (molt aviat), després vam fer lliure fins a tres quarts de deu, i llavors vam anar a uns camps que hi havia més avall a fer un joc de nit. Aquell jo consistia en: hi havia dos equips i cadascú tenia un camp on hi tenia una bandera amagada, i havia d’anar al camp contrari a agafar la de l’altre equip, però hi havia un inconvenient, que quan estaves a l’altre camp et podien atrapar i posar-te en una presó; a les onze vam acabar el joc i ens en vam anar a l’habitació; però ens van deixar una hora per parlar a les habitacions i jugar; i a les dotze ens en vam anar a dormir.

L’endemà al matí plovia i no vam poder fer ni tirolina ni ponts, però vam anar a una caseta i vam construir, quan vam acabar vam jugar a dir cançons amb paraules que ens deia el monitor. I abans d’anar a dinar, vam anar a sota d’un porxo a fer una altra vegada tir amb arc i ens ho vam passar bastant bé; llavors vam anar a dinar, i cap allà a les tres vam marxar cap a casa.

Aquell cap de setmana m’ho vaig passar molt bé.

14 de juny 2013

Red Hot Chili Peppers


La banda de rock Red Hot Chili Peppers és una banda que es va formar a Los Angeles, està composta per quatre músics que es diuen Anthony Kiedis, Flea, Josh Klinghoffer i Chad Smith.

Toquen diferents estils de música com Rock, Funk Rock, Rock alternatiu, Funk Metal i Rock Psicodèlic.
Aquest grup té molts seguidors arreu del món, i tenen bastantes discografies com The Red Hot Chili Peppers, aquest va ser el seu primer disc, després d’aquesta discografia van fer el disc Freak styley, i després d’aquests n’hi  ha molts més, fins a setze.

A mi m’agraden les seves cançons, com a molts amics meus, i jo amb els meus companys intentem tocar la cançó de Dani California, una de les cançons més famoses.

John Anthony Frusciante és un guitarrista, cantant, compositor i productor musical estatunidenc conegut per ser el guitarrista de la banda californiana Red Hot Chili Peppers, amb els que ha participat en cinc àlbums d'estudi en dues etapes: entre 1988 i 1992 i des de 1998 fins al 2008. A banda dels Red Hot Chili Peppers, John Frusciante ha mantingut una carrera en solitari i també ha treballat amb Josh Klinghoffer i Joe Lally en el grup Ataxia.

Un cap de setmana inoblidable


Els dies 8 i 9 de maig  vam anar amb els companys de la classe a Mas Portal, a Àger; els pares ens havien regalat un cap de setmana allà per celebrar que ja estem acabant 6é i que d’aquí poc anirem a l’ESO.

Cap allà a les 11 vam marxar, i a jo em va portar el meu pare amb moto, i quan vaig arribar tenia molt fred.

Quan ja hi érem tots, els monitors es van presentar i ens van dir les normes que havíem de seguir, i després ens van portar a les habitacions.

Allà vam fer moltes coses divertides i la majoria a l’aire lliure. Primerament vam anar al Rocòdrom, allà m’ho vaig passar molt bé, perquè primer pujàvem escalant amb un arnés i un casc, i després baixàvem fent ràpel.

Tot seguit vam anar a fer jocs lliures fins a l’hora de dinar, i com que teníem molta gana vam dinar ràpid.

A l’hora de dinar vam conèixer al cuiner, el petit, que cuinava molt bé, i tots els dies el vam felicitar pel seu menjar.

A la tarda vam fer tir amb arc, que va ser molt divertit, però jo sempre tirava les fletxes a l’herba i a les pedres.

A la nit vam anar a fer un joc de capturar banderes molt divertit, i a mi em van abandonar a la presó de l’equip contrari; llavors em vaig quedar tot el joc parlant amb el Quim, el guardià de la presó.

Després vam anar a l’habitació i vam fer una ‘’party’’ fins a les 12 de la nit, però quan ens van fer anar a dormir ens vam quedar parlant fins a la 1 de la matinada.

L’endemà va ploure tot el dia i no vam poder fer res de res...

Finalment ens van venir a buscar, i tots vam tornar cap a casa molt cansats. 


S'apropa final de curs


Som a 6è i s’atansa final de curs, tots estem impacients perquè s’acabi el curs i poder anar a l’Institut. Durant aquests 9 anys hem gaudirtde tot el que els professors ens han fet fer: excursions, colònies, treballs... tot i que han hagut coses molt difícils com: els exàmens, aprendre els verbs, multiplicar...

Hi ha amics que ara ja no hi són, perquè han hagut de marxar o han repetit curs: com la Chanez i l’Alex que ara fan 5è, o la Iris o l’Estefania ( antigues amigues) que han hagut de marxar per alguns motius.

Aquest any el final de curs se celebrarà a la saleta, des de les 11:00 fins a les 12:30; hi participaran tots els nens de tots els cursos, i al final els professors segurament ens ensenyaran unes imatges sobre el nostre curs o alguna cosa així.

Ens tornarem a veure amb antics companys que ara fan primer, segon, tercer i fins i tot quart d’ESO. Coneixerem molts amics nous, noves assignatures però també exàmens més difícils.

No puc esperar més perquè arribi final de curs i poder anar a l’institut.

Un Dia Al Planeta Bateria


El dia 1 de Juny, a la plaça Sant Joan, es va fer el festival Planeta Bateria. Al Planeta Bateria hi ha 3 colors, el groc, el roig i el blau, segons el nivell.

El dia va començar bé, al matí vaig anar a classe de bateria a repassar totes les peces  que havia de tocar a la tarda i em van sortir bé. A les 3 de la tarda, el meu pare i jo vam marxar a Lleida a muntar la bateria. Després de muntar la bateria vam anar a un bar a fer un beure perquè estàvem molt cansats, després de beure vaig anar a assajar amb els companys dels  altres colors. Quan van arribar el Roger, la Clàudia i l’ Anna ,jo encara estava assajant. Quan vaig acabar de assajar els vaig veure que estaven amb els mòbils i quan vaig anar cap allà em van deixar el mòbil de la meva mare i vaig jugar al Subway Surf i al Pou una estona. Quan tots vam acabar de fer unes partides, vam anar a fer una volta i vam anar a comprar llaminadures i a continuació vam anar a l’ òptica per al Roger. Quan vam arribar a la plaça faltava 5 minuts; vam arribar i vaig anar a preparar la bateria, i quan ho tenia tot preparat vaig començar a fer soroll com tots els altres participants de la plaça, i mentrestant jo feia soroll va arribar la meva cosineta. Vam començar el concert i hi havia molta gent i quan el vam acabar hi havia encara mes gent. Al final del concert em van ajudar a desmuntar la bateria, i en acabar de  desmuntar-la la vam portar al cotxe i vam marxar a sopar al McDonalds.  

Va ser un dissabte genial.    

12 de juny 2013

Festa Major a Ivars

Després de l‘aventura d’Àger, vaig arribar a Albesa amb l’Anna. Quan vam arribar la vaig acompanyar a casa seva i ens vàrem trobar els seus pares que l’estaven esperant. Ells ens van explicar que aquell cap de setmana era festa major a Ivars, el poble dels padrins de l’Anna, i em van dir si hi volia anar, que estava invitada.

Al cap d’una mitja hora vam marxar d’Albesa, i després d’una estona vam arribar a Ivars. Els pares de l’Anna van quedar amb els pares d’unes nenes en una terrassa d’un bar i,  a continuació nosaltres marxaríem a donar un tomb i més tard aniríem a les firetes. 
Mentre anàvem cap al bar, vaig trobar una nena que m’era molt coneguda, la Naïs, que els seus padrins també viuen a Ivars.

Al bar nosaltres ens vam posar en una taula a part dels pares i vàrem demanar cada una Coca Cola menys una que va demanar un Aquarius. Vam estar parlant, rient... i després vàrem anar cap a les firetes. Quan vam arribar de seguida vaig voler pujar a una atracció molt divertida. L’Anna i la Mònica es van atrevir a pujar-hi  amb mi, mentre que la Júlia i la Laura esperaven a que acabéssim per després poder pujar a ls toros mecànics. 
Acte seguit, vam descansar una mica perquè estàvem cansades de tan pujar a les atraccions, i la mare de la Júlia ens va pagar un núvol de sucre. Ens el vam polir en un no res.

Al marxar vam pujar un altre cop a una atracció que ens va agradar molt, el tren de la bruixa! Aquesta atracció és la que em va agradar més perquè em vaig divertir molt.
Una mica més tard del vespre, vam tornar cap a Albesa.

El Festival de Activitats Extraescolars

El dia 18 de maig vam fer les activitats de final de curs i allí hi vam participar dels assistents de judo, balls de saló, patinatge i gimnàstica. Al matí tots els grups vam assajar unes vegades, perquè a la tarda ens sortís més bé.


Quan va arribar la tarda tothom estava nerviós perquè fèiem l’ actuació. Els de patinatge, que eren els primers, van fer la cançó “Alegria” del “Circ du Solei”. Els de judo van fer una cançó de Kung Fu Panda i els de balls de saló vam fer un mix de 3 cançons: una era de Merengue, l’ altra de Salsa i també de Tango.

Al final de totes les actuacions els de AMPA ens van donar a tots els de 6è una banda i una llum que si la connectes a una entrada USB fa llum. Al final tots els que estaven a la plaça van marxar a casa fins a les 8:00 de la tarda, fins que a les 9:00 va començar el sopar, per sopar va tocar macarrons, pollastre arrebossat amb patates i de postres gelat.

Al final del sopar els pares ens van regalar un cap de setmana a Mas Portar d’ Àger a tots els que acabem 6è enguany.

Festival de les activitats extraescolars


El dia 18 de maig, aquí a Albesa, vam fer un festival de totes les activitats extraescolars, com per exemple: balls de saló, judo, ballet, sardanes, patinatge. L’havíem de fer a les set de la tarda, però el vam avançar a les cinc degut al mal temps. Uns dies abans ens van oferir a la Clàudia i jo presentar el festival, hi vam estar d’acord.

A les deu del matí, vam fer l’assaig general, quasi tot a la primera sortia bé menys alguna actuació. Com que hi havia nens que a les deu no van poder venir els vam haver d’esperar. Més o menys a dos quarts d’una ja estàvem marxant per a dos quarts de cinc anar-hi per tornar a assajar el que al matí havia sortit malament.

A les quatre de la tarda vaig marxar de casa amb la cua del cabell feta, la roba amb una bossa, i amb el paper del que havíem de dir, vaig passar a buscar a la Clàudia i ens ho vam preparar. A dos quarts de cinc, tal i com ens van dir, vam ser a “la plaça dels Sarraïns”,  que es on es feia el festival. Ens van maquillar, ens van ordenar les actuacions... i a l’hora vam sortir.

Primer van fer patinatge, ballet dels més petits, judo... fins que va arribar balls de saló. Jo com que actuava a balls de saló aquella actuació no la vaig presentar, la van presentar la Clàudia i el Roger. Dins de balls de saló fèiem tres tipus de balls: tango, merengue i salsa, crec que ens va sortir bastant bé. Quan es va acabar tot el festival als alumnes de 6è, ja que és el nostre últim any a l’escola, ens van fer un regal amb honor nostre: ens van regalar una llumeta que va endollada a l’ordinador. Després de tot el festival ens en vam anar l’Ester, la Clàudia i jo a casa de la Laia, es va canviar, i així vam anar a cada casa i ens vam anar canviant.


A les nou de la nit també van fer un sopar, s’hauria d’haver fet al pati però com que van dir que plouria el van fer a la saleta.  Hi vam ser tots a l’hora i, com l’any passat, van començar a tirar pa. Quan es va acabar no sabíem que fer ens en vam anar una estona a fora, i per fer jugar als més petits es van inventar que a l’escola hi havia un fantasma. Era molt tard, la gent començava a marxar, jo també vaig marxar ja que l’endemà feien una ruta amb bicicleta anomenada “bicicletada” pels afores del poble. Vaig arribar a casa molt cansada, i de seguida me’n vaig anar a dormir. 

Un petó de mandarina


A l’escola del Tavi va arribar una nena nova. La nena es deia Vanina. El Tavi es va enamorar de ella a primera vista. El Tavi no sabia com parlar-li. A l’hora del pati, la Vanina sempre llegia un llibre que es deia un Petó de Mandarina. 

La Vanina va anar a l’escola del Tavi, perquè el seu país estava en guerra i el seu pare hi era, i ella no sabia res del seu pare. El pare del Tavi era músic. També tenia molts gats al terrat que els hi agradava la música. El Sebastia era el més especial. En pare del Tavi havia de marxar per diferents llocs a tocar, i tardaria un temps. 

Així que va deixar encarregat dels gats a en Tavi. El Tavi pujava cada dia al terrat a tocar la guitarra per els gats. Un dia el Tavi va veure al la Vanina al seu terrat. Li va lligar un missatge al coll al Sebastia, i li va demanar que el portes a la Vanina. El Tavi es va haver d’esperar molt, però al final el Sebastia va torna amb un missatge diferent, que era el de la Vanina. 

Així van seguir molt temps. Un dia a l’escola a la classe se’ls va presentar l’ocasió de participar en un per fer una canso sobre la guerra. Els amics del Tavi i ell s’hi van presentar. Quedaven cada dia per assajar. Cada vegada s’hi afegia més gent, fins hi tot els més “xuletes” de l’escola. La cançó els va quedar molt bé. Un dia li van ensenyar a la Vanina i també li va agradar. El concurs va  ser un èxit. Els van aplaudir molt. Al final la Vanina li va donar un petó a en Tavi i conte contat ja s’ha acabat.

07 de juny 2013

Un dissabte

El dissabte 1 de juny al matí em vaig aixecar i em vaig posar a fer deures fins que me’n vaig cansar, llavors vaig anar a jugar a la Nintendo 3Ds i a la Play Station 2. Cap allà a les dos del migdia vam anar a dinar a casa de la meva àvia, i a les quatre em va passar a buscar el Quim. Llavors vam anar a voltar pel poble i a les cinc vam anar cap al camp de futbol. Allà ens hi vam trobar al Joel, el germà de la Laia i vam jugar tots tres junts a futbol fins a les sis, que vam anar a entrenar perquè després havíem de jugar contra Menàrguens, perquè ens el van organitzar els professors de multi esports de extraescolars com fan cada any ja que s’acaba el curs. També van venir a jugar el Marc, el Genís, l’Anna Vilella, el meu germà i l’Àngel.

Allà a les set menys quart va jugar la categoria dels petits (primer i segon), que van perdre de bastant, i a les set i mitja vam començar a jugar nosaltres. La primera part van dominar els de Menàrguens encara que no ens fessin gaires gols; però a la segona part ens vam posar les piles i els vam remuntar, i jo em vaig fer un cop al sec de la cama amb un altre jugador i em fa bastant mal. Vam arribar a la pròrroga set a set, però cap dels dos equips vam fer cap gol; i ens em vam anar als penals. La primera ronda vam empatar a gols, i a la segona ens van guanyar per un; és a dir, que va ser un partit molt igualat fins al final.

Després ens van donar un bossa de patates, una de llaminadures i una mica de coca per berenar, encara que ja eren les nou de la nit.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé.

Un bon final de curs


Ja s’està acabant la escola per als meus companys i jo. Ja fem sisè i l’any que ve anirem a l’institut. En aquest col·legi sempre he fet activitats extraescolars. Ara ja no faré cap activitat més perquè marxaré.
Un dia normal i corrent vaig quedar amb l’Andreu per anar a veure els balls o exhibicions que havien preparat tots els nens de les activitats extraescolars, però com que jo només feia esports no vam fer cap ball. Molts dels meus amics sí que van actuar en judo, patinatge, balls de saló, sardanes; les meves companyes Anna i Clàudia van presentar l’acte.
Quan es van acabar tots els participants de l’actuació , els de sardanes  ens van convidar a ballar una sardana de germanor. Desprès als nens de sisè ens van donar un regalet per acomiadar-nos.  El regalet era una banda on hi deia Escola l’Àlber i una llum que funcionava amb USB. Quan es va acabar l’ Andreu es va anar a comprar un paquet d’Invizimals. 

A continuació vam anar amb alguns de la colla al bar del Toni. Allí ens vam trobar amb alguns amics de la Edurne i un tenia un tractor de pedals amb un remolc. Jo els portava amunt i avall del carrer. Al cap d’una estona vam anar cap a casa i desprès al sopar que vam fer a la saleta. Els de sisè ens vam posar tots junts. Hi havia gent que també portava Invizimals i en canviàvem amb ells. La meva mare i el meu pare em van deixar emportar l’ IPod i vam jugar a la aplicació d’Invizimals. Al cap d’una estona d’ estar jugant amb el IPod, va venir el Sergi corrent cap a allí i ens va dir que a l’escola hi havia un fantasma. Tots ens vam apuntar a veure’l. Només hi havia una llum oberta en tot el col·legi. 

Quan vam arribar vam mirar la lluna, i en aquell mateix moment estava tapada per un núvol gris. De sobte va saltar un gat negre i tots ens vam espantar. Llavors vam tenir una bona idea, podíem fer veure que érem fantasmes i parlar amb veu diferent, posar-nos les caputxes de les desuadores, explicar histories de por, entrar al col·legi,...
Això per nosaltres era com un joc i com un entreteniment, i amb aquest joc es va fer tard. Ja començava a marxar tothom però jo encara no. Al final em va venir a buscar el meu pare i me’n vaig anar a dormir. M’ho vaig passar molt bé, però de tan cridar fent de monstre em vaig quedar una mica afònic.

Coca ràpida


Coca ràpida

Avui us explicaré com fer una senzilla i ràpida (com diu el títol) recepta.

Ingredients:

-4 ous
-¼de sucre
-¼ de farina
-1cullerada de Royal
-Pela de llimó
-1 tassa d’oli i una tassa de llet
-una cullerada de vainilla en pols.

Elaboració:

1-Primerament, es barregen  els ous amb el sucre, la farina, l’oli i la llet.
2-Després, es pela el llimó, i s’hi fica la  vainilla.
3-Finalment s’hi afegeix la  llevadura en pols i es posa  mitja hora al forn a 180 graus.

Espero que us agradi!



                                                              

Bicicletada


El dia 19 de maig a Albesa es va fer una bicicletada. El dia abans, el meu pare i jo  vam preparar-ho tot: vam netejar les bicis, vam apujar i abaixar seients...

El dia de la bicicletada vam anar a la plaça dels sarraïns, perquè aquell era el punt de sortida. Allí em vaig trobar als meus amics: a l’Arnau, al Roger, al Pau, a l’Anna i a la Clàudia.

Quan va ser l’hora de començar, tots vam arrencar rere el cotxe guia. Hi havia dos rutes, una de 14km i una de 40, em sembla que ja us imagineu a la que vam anar, a la de 14km. Vam arribar a un punt en el que ens vam separar, i després els de la de 14km vam seguir, aviat vam arribar al mig de la ruta, i vam parar a menjar i a hidratar-nos: ens van donar aigua i coca.

Després va  continuar i vam arribar, era molt aviat. Alguns dels que havien vingut a la bicicletada de la meva classe ens vam quedar a xerrar amb l’Èric, que passava per allí. Finalment vam marxar, la bicicletada va ser una experiència  molt i molt divertida, sobretot perquè durant el camí vam xerrar tota l’estona.

Vil·la romana del Romeral

Fa uns dies vam anar a la vil·la romana del Romeral.

Quan vam arribar a l’escola vam començar a caminar cap a la vil·la. A mig camí els de sisè ens vam anar quedant molt endavant i els de cinquè es quedaven enrere. Quan vàrem arribar vam esmorzar, jo no portava res. La vil·la era una casa de segona residència d’uns nobles romans. La vil·la es va començar a construir al segle I i es va acabar al segle V. La van construir allí perquè estava a prop del riu Noguera Ribagorçana i des d’allà  podien agafar aigua, tot i que no era potable.

Al cap d’una estona vam començar la visita per la vil·la i el Lluis Marí, l’arqueòleg, ens ho va explicar, vam veure on es va trobar la Medusa, un personatge mitològic que a qui mirava als ulls el convertia en pedra, un dia va arribar  Perseu i li va tallar el cap, i d’allí van sortir personatges mitològics, com ara Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Grisao.

També ens van explicar que a la vil·la tenien un pou on guardar l’oli. Tot seguit ens van dir que l’emperador romà Cèsar va passar a prop d’allí per anar a una guerra que feia prop d’Ilerda (Lleida). Després ens va explicar que el riu Segre es dia Sícoris. També ens van explicar que a les galeries s’hi passejaven els nobles i que hi havia un gran mosaic molt ric.

Aquell dia va ser molt divertit perquè la vil·la romana del Romeral és una vil·la molt rica i amb el que hi ha fet ara, una teulada que reprodueix com devia ser la vil·la, és molt més bonica.

04 de juny 2013

Petons de coco

Ingredients:


·250 grams de coco ratllat

·250 grams de sucre blanc

·3 ous

·Una mica de mantega

Utensilis:

Batedora.

Elaboració:

1) Bat els ous en un bol.

2) Afegeix el coco ratllat i el sucre i remena bé fins a obtenir una massa homogènia.

3) Escalfa el forn a 150 graus.

4) Mentre el forn s'escalfa, unta la safata amb mantega o posa-hi un full vegetal (és perquè els petons de coco no s'enganxin a la safata).

5) Forma boletes amb la massa homogènia i ves col·locant-les sense que es toquin a la safata.

6) Posa'ls a coure durant 20 minuts o fins que estiguin dauradets.

7) Abans de menja’ls, deixa’ls refredar

Festival a Albesa!

Cada any a Albesa, s’organitza un festival que hi participen els nens d’algunes extraescolars que durant el curs han treballat per aconseguir fer una actuació adient. Com per exemple: balls de saló, aeròbic, patinatge, judo i sardanes. La Mª Carme, la professora d’aeròbic ens va demanar si volíem presentar el festival l’Anna i jo, nosaltres vàrem acceptar.

L’assaig general es feia el mateix dia al mati. Aquest assaig es fa perquè quedi tot ben coordinat. I cap a la tarda vespre començaria el festival.  Però com que aquests dies havia plogut, el vam avançar una hora, per a veure si tindríem sort.

Va arribar la tarda. L’Anna, la Lorena, una professora i jo ens vam acabar d’organitzar  les presentacions, ens vàrem tornar boges! Ja ho teníem ben ordenat i la plaça ja es començava a omplir de gent. Nosaltres estàvem tranquil·les esperant que comencés tot, però quan la Mª Carme ens va donar pas per presentar ens varen sortir tots els colors. Al cap de poca estona unes amigues que en aquest moment estan a l’institut, es van asseure al nostre canto i ens varen fer companyia, La Paula, la Irene i l’Anna.

Al final tot els de l’AMPA ens van fer un homenatge regalant-nos una banda platejada, amb el nom de l’escola i l’any en que som, i una llum que es connecta a l’ordenador o a la televisió amb un USB.

A continuació del festival teníem un sopar a la saleta en honor nostre també. M’ho vaig passar molt bé, encara que el menjar no em va agradar gaire. En aquell sopar, els pares ens van donar una carta informant-nos que ens havien regalat una sortida a Àger. ( Aquest viatja ja l’havien preparat dies abans). Tot un cap de setmana amb amics i només un monitor per nosaltres sols. Allí practicarem escalada, tirar amb arc, simulacre de parapent....   estic molt contenta perquè aquests dies arribin ara mateix. 

Final de curs i cap a l'insti!


Ja s’acosta final de curs, i tinc moltes ganes d’anar a l’institut, i crec que els meus companys de 6è també.

Però, d’altra banda, em costarà bastant deixar l’escola, i a la vegada totes les aventures que hem passat, els professors bons i dolents, les classes no molt bon estat, el sorral on ens vam passar tres anys jugant-hi...

Però el més important és que mai perdré als amics, encara que alguns se’n vagin a d’altres instituts.

Des del dia que a P3 ens va acollir la senyoreta Mercè (mai l’oblidarem), fins avui. Quasi sense adonar-nos-en em arribat a 6è i estem molt contents d’haver anat a aquesta escola.

A l’insti ens esperen nous amics, nous professors, noves classes, nous patis...

Fa uns dies, el dia 18 de Maig, van fer el festival de extraescolars a la plaça dels Sarraïns ho vam anar a veure quasi tots els de 6è, i al final, les de l’AMPA, ens van fer un homenatge perquè és l’últim any, i en van donar unes cintes i unes llums mitjançant cables USB.

Segurament tots els de 6è dels altres anys han passat per això i no crec que sigui tant dur com sembla.
Aquest viatge de l’escola cap a l’insti cada vegada s’acosta més i cada vegada en tinc més ganes!


Vivim en un pais consumista

Jo penso que en moltes vegades comprem coses que no son necessàries, a vegades per un impuls, ja que ho veiem ens agrada i amb aquell moment ho volem i ens sentim feliços a l'adquirir-ho, sense pensar si en realitat ens fa falta.

 En aquests moments que el país esta en crisis i que tots els mitjans de comunicació t’ho recorden cada dia penso que la societat ja no es tan consumista, abans d'anar a comprar t'ho has de pensar dos vegades.

En definitiva, hem passat d’un extrem a l'altre, és a dir, de tenir una societat molt consumista i malgastadora a una societat que gairebé ni tant sols pot comprar el necessari. Això és degut  a què gastem els diners en coses innecessàries en comptes d’estalviar-los.