Quina evolució!

L’any passat, al començament de curs, vam començar a escriure textos, és a dir, històries inventades. També vam començar a escriure al Bloc. Nosaltres primer ho notàvem divertit i com una cosa estranya i nova a la vegada. Més endavant, vam començar amb altres coses. Jo feia moltes faltes i escrivia uns textos completament penosos i infantils.
Jo ja pensava que ho havíem fet tot a cinquè, però no sabia el que m’esperava aquest any. M’esperaven uns textos molt més perfectes, amb unes expressions i uns sentiments que es notaven més madurs i revisats que els de l’any passat.
Aquest any he tingut com un “subidón”. He notat que m’he superat molt i m’he sentit més gran. Hem fet més coses que l’any passat i he après a dominar les situacions en que estàs súper enfeinada. A més, hem fet de tutors i autors de contes per als nens de P5. Hem fet un còmic, que entre les imatges i el text i els diàlegs, porta molta feina. Des de finals del curs passat vam dir que faríem un vídeo, i aquest curs ho estem fent, i ens queda molt bé, de moment.
La veritat és que, durant aquest temps, volia tenir-ho tot acabat i acabar el curs, però ara vull estar-me aquí un any més, perquè ara m’agrada molt escriure textos i fer articles al bloc.
Crec que totes les escoles haurien de tenir un ensenyament com el que jo i tota la classe hem experimentat, perquè puges molt de nivell. Ara ja sé on van els accents i no faig gaires faltes en els dictats. Avui n’hem fet un i he tingut dues faltes, he sigut la que n’he fet menys.
Ahir vam parlar d’això, i és veritat, hem evolucionat molt durant el Cicle Superior. L’altre dia vaig mirar la meva llibreta del curs passat i els textos eren, com he dit abans, molt infantils. En canvi, a l’últim que he llegit, el mestre m’ha dit que ja sé posar intriga a les històries i que he millorat molt. Us recomano que quan no tingueu res a fer un poseu a escriure o a llegir llibres, o fins i tot, textos escrits per nosaltres, perquè ara ja en sabem bastant, sóm gairebé uns cracks!
Tot això no s'ha de fer per la nota, sinó pel que t'emportes posat. Ets com una flama, que si no t'encens quan ets petit, i no treballes, quan ets gran ja és massa tard i la flama s'apaga. Així que, petits, espavileu-vos ja i no espereu un altre dia, perquè les oportunitats no venen soles!