24 d’abril 2016

TROBADA ESPORTIVA

El dia 8-4-2016 vaig anar a la trobada esportiva de Balaguer.
Ens van separar en 5 grup i al meu grup hi havia: el Joan Iker, el Jan Cuco, la Laia Sales i l’Alba. Quan vam arribar, al cole vam entrar a les classes i vam donar les papallones que havíem de pintar i retallar. A continuació vam anar a fora, als gronxadors, perquè l'autocar tardava molt en arribar, perquè a part de nosaltres també hi havien altres escoles. Quan vam pujar a l'autocar ens vam posar en camí cap a Balaguer.

Quan vam arribar, hi havia molta gent de molts coles. A continuació quan van arribar tots vam començar a fer els esports. Jo vaig començar per bàdminton, vaig fer quatre partides., podies pujar o baixar de categoria , vaig pujar dos vegades i vaig baixar dos vegades. El segon esport va ser futbol, vaig fer dos partits vaig guanyar una vegada i perdre l'altre., vaig estar la majoria de temps a la porteria. El tercer esport va ser natació, ens van numerar: 1,2,3 i ens anàvem tirant un a un, quan vam acabar de fer-ho ens van deixar lliure. El quart esport va ser dodgeball, vam fer tres partides: el doctor, l'assassí i el rei i totes les vaig perdre. I per l'esport final basquet vaig fer sis partides, en vaig guanyar tres i en vaig perdre tres. Quan vam acabar basquet vam anar als seients del camp de futbol a dinar. Jo hem vaig menjar un entrepà d'espinacs amb pernil dolç. Quan vaig acabar de dinar vam fer un partit de futbol. Per acabar vam fer les fotos de grup i vam tornar a Albesa.

13 d’abril 2016

TROBADA ESPORTIVA

VIII TROBADA ESPORTIVA D’ESCOLES                      RURALS DE LA NOGUERA
El  passat dia 8 d’abril , el consell esportiu de la Noguera va organitzar la  VII trobada esportiva d’escoles rurals  de la Noguera, on alumnes de cicle superior de diverses escoles van poder practicar diferents activitats en la zona esportiva de Balaguer.
Així doncs els alumnes de cicle superior dels pobles pertocats vam ser recollits per 4 autocars i a les deu, més o menys, vam arribar a Balaguer on ens van distribuir en 5 grups i vam començar les activitats.
Jo anava al grup 2, amb molts altres nens que no coneixia, tot i això al meu grup, de l’escola hi havia alguns dels meus amics.
Doncs, vam començar les activitats;el grup que anava jo va començar amb dodgeball, un esport que m’encanta, però aquell dia hi havia gent el triple de bona que jo.
Després vam fer bàsquet i korfball; el bàsquet és un esport molt conegut i practicat a l’escola, però en canvi el korfball és un esport que gairebé no coneixia i només havia practicat dues vegades.
Tot seguit va manar de pressa i corrents a esmorzar.
Després d’haver agafat energies vam anar a jugar a bàdminton; un diré una cosa, el bàdminton és un dels esports que em va agradar més, clar com que jo ja jugo a tennis…
Llavors vam anar al camp de gespa artificial a practicar el futbol. Jo sóc molt “mala” jugant a futbol, però encara ho vaig fer força bé i de portera també. L’última activitat que vam fer va ser natació. Vam dirigir-nos a la piscina coberta, ens van canviar de roba i tots a nedar!
A l’acabar va manar al camp de futbol a dinar i després… a jugar amb tots els amics que havíem fet durant el dia!

Aquesta excursió ha estat molt divertida, però també m’he cansat moltíssim.

12 d’abril 2016

WRITING


WRITING

My name’s  Max. Grace is my cousin. Last day she went to the park. I went to the park with her and Jim my best  friend.
We played football in the park with Grace and Jim. Jim hit the ball in the ball in the other  street. We ran since we arrived in an other street.
When Jim arrived we didn’t see the ball and continued ran. Jim said:- Oh, no my new ball -: There was fire in Mrs. Lia’s house.  Jim called the firemen arrived and fire to put out. But Jim’s new ball wasn’t saved .

One day Mrs. Lia invited Jim and gave him a new football ball.

LA SARDANA


 LA SARDANA

La sardana és una dansa popular considerada com a ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música que interpreta la cobla. 
La sardana tal com la coneixem actualment data de mitjans del s. XIX, tot i que també diuen que té els seus orígens a Grècia, quan es ballava en rotllana. Des d'aleshores s'ha cultivat sense parar, de manera que hi ha més de trenta mil partitures de sardanes.
Per a ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats de les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable. Els components de la rotllana han de ser preferiblement parelles formades per home-dona, però només cal un mínim de dues persones agafades de les mans per a considerar que ja han creat una rotllana.
Les sardanes no són un ball excloent, és a dir, les pot  ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana, excepte quan és un concurs o exhibició.
La sardana té només dos passos principals, anomenats curts i llargs. Cada successió d'aquests compassos iguals s'anomena tirada.
Hi ha diferents tipus de sardanes, encara que els principals són: Sardana de concert Sardana coral Sardana obligada.
Els dansaires han de portar un roba típica per ballar sardanes en exhibicions. Les dones han de portar una faldilla per davall dels genolls; una  camisa blanca i unes espardenyes  d’espart lligades als turmells; i el cabell recollits. Els homes han de dur una camisa blanca, uns pantalons  de colors foscos una miqueta arromangats pels turmells, el mateix tipus d’espardenyes que les dones i una faixa vermella lligada a la cintura. 

Hi ha molta gent que balla sardanes, per això s'han anat creant col·lectius que la ballen anomenats "colles sardanistes".

LA SARDANA

La sardana és una típica i famosa dansa Catalana. Existeix des del segle XVI, però la que avui en dia ballem és més moderna. Es pot anomenar sardana, al ball i a la música que l’acompanya. La formació que interpreta la música (habitualment) és la cobla, formada per 12 instruments, la tenora, el tible, el flabiol i el tamborí (típics catalans), el contrabaix, la trompeta, el tambó i el fiscorn, tocats per 11 músics. Sol ser amb compàs binari de 2/4 o 6/8.
Aquets ball el pot ballar tothom qui vulgui. No hi ha nombre determinat de persones que la puguin ballar. Les persones que ballen sardanes s’anomenen sardanistes.
La sardana consisteix en homes i dones col·locats alternativament agafats de la mà formant una rotllana i mirant al centre; qualsevol persona es pot afegir mentre fan el ball excepte que sigui una exhibició o un concurs. La sardana es balla d’esquerra a dreta puntejant amb els peus els compassos de la música. Costa més de ballar del que sembla, consta de “tirades” i n’hi ha de curtes i de llargues; els sardanistes han de saber identificar els canvis de ritmes. Hi ha gent de diverses poblacions que ballen sardanes, i s’organitzen amb colles. Cada colla fa els seus propis balls i assaja als seus sardanistes. Els sardanistes quan van a una exhibició o un concurs vesteixen d’una manera peculiar; les dones porten una camisa, unes faldilles ben amples i unes sabates d’espart lligades als turmells i els homes porten una camisa, una faixa, uns pantalons i unes sabatilles d’espart lligades als turmells. Els colors de la roba canvien segons la colla sardanista.
Però qualsevol persona que balli sardanes no li cal portar aquest vestuari.

La sardana, al 2010, va ser inscrita per la Generalitat de Catalunya al “Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya” i declarada element festiu patrimonial d’interès nacional.

La sardana

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. La sardana consisteix en fer una rotllana, agafar-se de les mans i ballà amb els peus. Els components de la rotllana consisteix en que s’han de ficar home i dona junts.
La formació que habitualment interpreta la musica de la sardana és la COBLA que en general  consta de 12 instruments tocats per 11 musics. Quatre d’aquests instruments són instruments típics catalans, els altres quatre són tots convencionals.

La sardana tal i com la coneixem data dels segles XIX. Des d’aleshores s’ha cultivat molt mes de manera que hi ha mes de trenta mil partitures de sardana. La sardana va se prohibida mentre la dictadura de franquista com a símbol nacional. L’any 2010 la generalitat de Catalunya va escriure la sardana al Cataleg de Patrimoni Festiu de Catalunya.

ENGLISH WRITING

My name’s Alice. Tom is my friend. Last Sunday he went to my house and we played in our garden. My mum, Sue, was in the bathroom.
Later Tom hit the ball into Mrs. White’s garden.
Mrs. White saw the ball, but a thief entered into her house. The thief went to the kitchen and he tried to kill Mrs. White.
Mrs. White called Tom and Tom saw Sue.
Sue and Tom entered into the house and called the police.

The police arrived and they arrested the thief.

LA SARDANA

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus al compàs de la música.

L’origen de la sardana és desconegut. A partir del segle XIX es considera que es crea la sardana amb el contrapàs. El contrapàs era el nom d’unes danses que es ballaven, en les quals es troba l’origen de la sardana actual.
La formació que habitualment interpreta  la música és la cobla. La cobla és l’orquestra popular de la sardana. Consta de 12 instruments. Uns dels instrument són la tenora, el tible, el flabiol, el tamborí... Aquests instruments són típics catalans.
El ball és més complicat del què sembla. Els balladors han de comptar el nombre de passos, així com identificar els canvis de ritme, volum i d’altres motius musicals per a interpretar-ho correctament.
La sardana s’estructura en diverses parts, anomenades tirades. De tirades n’hi ha de dos tipus, llargs i curts.

Per ballar sardanes no cal un vestuari molt concret. Ha de ser roba còmoda per a poder fer els passos de manera adequada. Les persones que participen en concursos de sardanes, sí que han de dur un vestuari determinat.

Les dones han d’anar amb una faldilla ampla i per sota els genolls, unes sabates d’espart lligades als turmells, una camisa blanca i una xarxa al cap recollint els cabells.

Els homes han de dur uns pantalons foscos, una faixa, el mateix tipus de sabates que les dones i a la part de dalt una camisa.

L’espardenya és un calçat que té la sola feta d’espart o de cànem. Es fa servir per ballar sardanes.


La sardana va ser temporalment prohibida durant la dictadura franquista com a símbol nacional.

LA SARDANA

A Catalunya hi ha moltes tradicions: la sardana, el pa amb tomàquet, els castellers... Ara us explicaré la sardana.
La sardana és una dansa popular Catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i pujant amb els peus els compassos de la música interpretada per la cobla. La formació que habitualment interpreta la música de la sardana és la cobla, que en general consta de 12 instruments: tenor, tible, contrabaix, trompeta, fiscorn...
El ball és més complicat del que sembla. La sardana s'estructura en diverses parts, anomenades tirades, de les quals n'hi ha de dos tipus, curts i llargs. Els balls  s'han de comptar, si no els coneixes abans. El nombre de compassos de cada tirada (el tiratge) per tal de saber quan i com s'acaba de ballar. A més , han d'identificar els canvis de ritme, de volum sonor i d'altres motius musicals per a interpretar-la correctament: l'aire, el salt petit, el salt fort...
En les colles sardanistes professionals, la vestimenta per a les noies consisteix en faldilla mentre que la  dels nois consisteix en pantalons i una faixa, els nois i les noies porten espardenyes de set betes.
Això és tot el que sé de la sardana espero que us hagi resultat interessant.


ADRIÀ FONT 

04 d’abril 2016

La Sardana

La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya. És una dansa col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana, i puntejant amb els peus els compassos de la música interpretada  per la cobla. El nom fa referència tant al ball com a la música.

Per ballar la sardana, un nombre indeterminat de dansaires formen una rotllana agafats de les mans i mirant al centre, ballant cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb una música sovint lenta i concentrada, però en alguns moments també es balla de manera més animada.

La vestimenta és peculiar, els homes: camisa, pantalons foscos, sabates sardanistes i una faixa, les dones: faldilles, camisa i sabates sardanistes.

L’any 1971 s sota el nom Ciutat Comtal va formar-se la primera colla sardanista.

Per a ballar  la sardana no importa la edat que es tingui, sempre es pot fer.