La mona a cal Melet

Com cada any anem a celebrar la mona al riu, però aquest any per culpa del vent no hi hem pogut anar.
Al arribar a cal Melet quasi ja hi era tothom. Al cap d’una estona vam veure que feien foc els més grans, els pares. Nosaltres també en volíem fe, però no ens deixaven fins que no acabessin de coure la carn.
Quan vam acabar de dinar vam anar a fer uns petits experiments, amb aigua, cendra, coca-cola i arena. Vam anar a pescar algues per a ficar-les dintre de l’experiment però al Balaguerò i a jo tot el rato ens queien a dintre, sol les volíem tenyir de negre, com el carbó.
Quan els pares ja havien acabat de dinar van obrir una mona, el ninot era un tortuga molt bonica, la tortugueta la volíem tots, i vam decidir de sortejar-la. Tots estàvem intrigats per veure a qui li tocaria. Al final li va tocar a l’Àlbert i llavors se la van repartir amb el Balagueró. A l’Oriol i a jo ens vam preguntar si n’hi volíem però nosaltres va dir que no. Perquè hi hauria una altra figureta i llavors l’hauríem de repartir entre tots.
Després vam fer una guerra de menjar, tots tiràvem trossets de pa, fins que un va tirar una carxofa al centre de la taula. Al Marc li va tocar una ploma a la boca sucada de sucre, cafè i aigua. Li va fer molta mania.
Al cap d’una estona quant ja havien acabat tots de dinar vam preguntar qui volia jugar al pare carabasser, només vam jugar dos adults, tres nens i una nena. Però ens ho passàvem molt bé. Quasi tot el rato a l’Àlbert li tocava fer alguna prova.
Quant ja era l’hora de marxar nosaltres no volíem, perquè ens estàvem passant molt bé jugant al pare carabasser. Al final sense anar al riu ens ho vam passar bé igual.