Per què em vaig dedicar al bàsquet?

Jo vaig començar a jugar a bàsquet quan era petit i encara anava a 1r de primària.

Els meus pares em van apuntar a bàsquet principalment per practicar algun esport en concret i, a part, per dos raons, la primera és perquè era i encara sóc un nen amb bastanta altura i segona perquè tinc bastanta agilitat amb joc de mans i joc de peus.



Per mi el bàsquet és un joc en equip, és a dir, que hi hem de participar tots els membres d’un equip. També hem de tenir en compte l’esportivitat dels jugadors i les normes de joc, això significa que hem de respectar als àrbitres, (hem d’acceptar quan hem fet alguna falta, etc), als jugadors i sobretot als entrenadors.

El bàsquet no sols implica tot això, sinó també la responsabilitat, (ser puntual quan toca a entrenar, anar als partits encara que s’hagi de matinar molt els diumenges...), el “companyerisme” i el respecte tant vers els teus propis companys com en la competició amb els altres equips.

Tot això és molt necessari per poder ser un gran jugador de bàsquet i també ser-ho amb qualsevol altre esport i créixer com a persona.