L'accident del Costa Concordia

L’altre dia per la televisió es van reviure escenes tan dramàtiques com les que varen passar al TITÀNIC, sols que en temps actuals i que amb tota la sort del món, no hi va haver tantes víctimes com en aquell cas.





Segons la meva modesta opinió un creuer per la Mediterrània que havia que ser un record alegre e inoblidable per a molts, continuarà essent un record inoblidable, sí, però no pel bonic d’ell sinó per les situacions que en aquest es van viure: desesperació, por, un allau de gent que volia salvar la seva vida i, per postres, com no, l’actitud que va tenir la tripulació del vaixell, que no fou gens correcta, ja que mentiren als passatgers i no els van informar de que realment el vaixell s’estava enfonsant; una fallada elèctrica, els hi digueren i que es posessin els salvavides; tontos, sí, tant, no.

Amb el comportament covard que el propi Càpita va tenir, pensant únicament amb la seva vida, demostrà ser una persona egoista a la vegada que no va estar a l’ altura del càrrec que desenvolupava i molt menys de les circumstàncies que en aquell moment es trobava.

¿Qui dirà als familiars de les víctimes que gràcies a un descuit o mala pràctica del Càpita els seus familiars estan morts o desapareguts? La resposta com sempre serà la que l’empresa amb molta cura haurà preparat per refusar tota mena de responsabilitat sobre l’accident i culpant al Càpita del Vaixell, el qual passarà uns anys a la presó i, després d’una inhabilitació, ell refarà la seva vida i aquí no ha passat res.

¿Però i les persones que s’han vist afectades per aquest accident, i els familiars els quals han perdut algú, ho superaran? ¿I els problemes personals que això els pot comporta, qui els ajudarà a superar-los? El càpita, l’empresa... no com sempre hauran de buscar-se ells mateixos la solució.