Resum d'un llibre

En Tintof és un petit monstre que no suporta la netedat i que s’alimenta de tinta. Per això viu al soterrani d’una escola. Però quan els directius decideixen reformar-la, ha de buscar un altre lloc ple de tinta i brutícia per viure.

La història comença quan ell es desperta després d’estar ``hivernant´´ tot l’estiu, llavors ell tenia molta gana, però per mala sort els directius del col·legi l’havien tancat a la seva habitació, i per tant ell estava realment afamat.

Quan l’escola començà el Tintof va poder sortir del seu refugi i anar a  menjar alguna cosa.

Després d’haver-se atipat bé  de tinta roja (la millor tinta de totes) va tornar al seu cau, on quan ja quasi estava adormit va sentir la veu de l’aranya Umelda a la qual odiava amb totes les seves forces. Després d’una petita discussió  el Tintof es va tancar dins el seu pot de tinta preferit i la Umelda va continuar teixint la seva teranyina.

Al llarg del curs el nostre protagonista es va fent més i més trapella, comença a robar cartutxos de tinta, menjant la tinta dels exercicis, etc.

Després d’uns mesos  un nen anomenat Norbert el va descobrir a l’hora del pati, així que li va llançar la pilota, i per sort tan sols es va trencar una pota. Setmanes més tard comença l’hivern i com molts altres animalons el Tintof començà a hivernar.

L’últim dia d’escola es feia una representació de l’escola d’abans i per aquesta representació es  necessitava un pupitre antic i per dissort per a en Tintof aquell va ser el seu `pupitre el mateix on ell dormia tots els dies.

Després de muntar un bon enrenou al despertar-se (espantar als nens/es) el Tintof va decidir fugir.

Al cap d’uns dies es van ficar a arreglar el soterrani del Tintof i per tant l’única opció que li va quedar va ser fugir cap a una casa abandonada d’un escriptor on tindria  tota la tinta que volgués i tota la brutícia que necessités .

M’ha agradat molt aquest conte, ja que és estrany i apareixen criatures inventades i això m’agrada bastant. Us el recomano.