De l’escola a l’institut

Aquest any nosaltres  ja som els alumnes de 6é  (els mes grans de l’escola) i això vol dir que d’aquí molt poquet haurem de marxar cap a l’institut.

Molts nens de la meva classe estan com bojos perquè volen marxar ja i deixar aquest vell edifici que està a punt de caure (que per sort no ens ha caigut encara res al cap) però la veritat jo encara no vull marxar. Fa no res érem els petitets de l’escola i encara no sabíem ni pintar sense sortir-nos de la ratlla i ara que me n’adono , marxem de l’escola. En aquest edifici hi hem estat nou anys de la nostra vida ( des de P3 fins a 6è)

 En aquesta escola hem conegut als nostres amics que són el més important que potser hem fet. Quan marxem a l’institut tornarem a ser els “pollets”, és a dir,  haurem d’aprendre on son les classes, a quines hores sortim... Em fa molta pena deixar aquesta escola on hem crescut i on hem après una munió de coses: llegir, escriure, les arrels quadrades, multiplicar, dividir... Mai oblidaré aquells bons moments : les gracietes d’algun nen, les sortides, els canvis de classe on xerràvem força, les vegades que algú embarcava la pilota mentre jugàvem al cementiri... També hem passat moments que si poguéssim els estriparíem a trossets i els tiraríem a la paperera  per a què no tornessin , com ara: els exàmens en què vam treure mala nota ,les vegades que ens barallàvem, les vacunes que feien molt de mal...

 En aquesta escola hem conegut a molts professors que ens han ajudat en tot el possible per a que fóssim bons minyons, a ells els hi estaré eternament agraïda perquè m’han fet la personeta que sóc ara. Aquest any ,per sort ,tots els de la nostra classe anirem l’institut Torrevicens (a Lleida). Si fos per mi ens quedaríem a la nostra escola ni que fos un any més, i si fes falta ens agafaríem a les taules i que ens portessin arrossegant-nos , però val més no fer-ho que encara la “liarem” .  Sincerament a mi el que potser em fa més por de marxar és el canvi; de  conèixer als professors i tenir-los confiança a no saber ni com es diuen.  També marxar a l’institut té moltes coses bones, com: coneixerem a nous amics i amigues, sortirem més aviat, l’institut és més gran i més nou...Jo personalment mai oblidaré ni la meva escola, ni els professors que he tingut ni res de res perquè sempre la duré dins del meu cor on es quedarà el seu record per sempre.

Fins a l’institut!