Una societat molt consumista

Ja fa un temps que la gent té moltes coses innecessàries, com per exemple: tres televisors a casa, moltes consoles, canviar el mòbil cada vegada que en surt un de nou a la venta ni que l’altre encara funcioni bé, els cotxes, també en volem de nous...

La gent som massa exigents i també volem la roba de cada temporada, a l’estiu la de l’estiu, a la tardor la de la tardor, a l’hivern la de l’hivern i a la primavera la de la primavera. Els que més volen anar a la moda són els joves de entre 12 i 25 anys mes o menys. I la majoria de les vegades la roba se’ns fa petita i no l’hem aprofitat.

Els nens petits sempre volen colors de fusta, colors de plastidecor, llapis, gomes i altres coses noves quan ja en tenen a casa i les mares sempre diuen que no perquè a casa sempre n’hi ha.

La gent té massa coses que normalment les compra i les deixa tirades en un racó. Ens gastem els diners per acabar-ho deixant tot en un racó d’una habitació i sense fer-ho servir. Moltes vegades, ens comprem un llibre per exemple que el té tothom menys tu i per no ser diferent t’ho compres encara que no t’agradi.

Els nens petits també volen sempre moltes joguines i algunes no les fan anar mai i s’acaben llençant o donant sense haver-les fet anar.

Abans, les coses no anaven igual que ara, abans la gent amb tres pantalons a la setmana en tenia prou, amb unes esportives i unes sabates d’arreglar, amb una samarreta cada dos dies...

Jo a casa meva tinc tres col·leccions de llibres que deixo a les meves amigues igual que elles me’n deixen a mi.

Quan la roba ja em va petita jo la dono a les amigues o conegudes que els hi va bé la meva roba i d’aquesta manera no fa falta llençar res.

Els anuncis també ens animen i ens influencien a què comprem coses com per exemple: cotxes, mòbils, colònies, joguines, motos, pomades, roba, pentinats, refrescs, carn, ordenadors...

Jo crec que sense la meitat de les coses que tenim podríem sobreviure igualment.