La crisi

En aquesta redacció us parlaré d'un tema que fa dies que em volta pel cap: de la crisi i de la societat on vivim.

Molta gent vol ser millor que els altres. Si un té un cotxe nou jo me'n compro un de més bo, si ell té un iphone 4 jo em compro el 5, i molts exemples més. I fins i tot això ho fem sense donar-nos-en.

Hi a moltes mares, pares, padrines, padrins... que si el nen vol una cosa li comprà, que si el nen vol allò, allò té. I els nens també són molt llestos, si veuen una cosa que li agrada molt i no li compren es fica a plorar fins que li comprin.

Segur que quasi tots els nens tenim mil joguines, que si un cotxe, que si una moto, que si un tractor... I quan ens compren una cosa nova les velles ja no les  mirem. Això també està bé, per exemple em compren una nina i la vella la dono a les nenes que no tenen tantes joguines com jo.

Els nens i nenes que no tenen res, que han de dormir al carrer, no tenen cap joguina i en canvi nosaltres els nens ens costaria molt jugar sense joguines, sense internet, sense tecnologies. Jo crec que els nens sense sostre són els nens més valents de tots, perquè si ells quan eren petits tenien el mateix que nosaltres, de passar a tenir 3 nines 4 cotxes a no tenir res és molt dur.

Ara hem d'aprendre a estalviar, perquè ara hi ha crisi, sí, però d’aquí 20 anys pot ser que tinguem diners per menjar i per una casa i fins i tot encara menys. Segurament ja no ens podrem fer tants capricis.

Jo crec que la culpa no és sols nostra, també els cartells de publicitat ens ajuden a comprar, veiem allò tan barat, tan bonic i cap a la botiga. Però potser per avui és barat, però penseu el que hem dit abans, avui és barat però demà amb aquells diners paguem l’hipoteca del mes.

Jo crec que tots hauríem d'aprendre a estalviar.