Un pas de gegant cap a l'institut

 Encara recordo el primer any de col·legi, jo, com que havia anat a una altra guarderia no coneixia a ningú, encara tinc la imatge al cap, estava confús  però van anar passant els dies i vaig fer molts amics nous; algunes professores no em van agradar, però en canvi altres professores em van marcar, vull agrair especialment al la Maria Lores (la meva professora de P4 i P5) els dos anys meravellosos que vaig passar amb ella de tutora.

Ara ja faig sisè i l’any que ve aniré a l’institut i seré dels més petit; i jo em pregunto si  ara els nens de P3 que són els mes petit els mimem molt nosaltres. l’any que ve que serem els mes petits, els de 4t i 3r d’ESO també ens mimaran a nosaltres?

En aquesta escola deixem coses bones però també de dolentes, encara recordo aquelles vegades que treia unes notes que no eren especialment bones i he tingut petits disgustos, però tot el que sé fer ho he aprés aquí. Per altra banda també ens ho passarem bé, alguns fins i tot aprendrem nous idiomes com francès, millorarem el nivell d’angles, farem noves assignatures...

L’altre dia vam anar a la jornada de portes obertes de l’institut, i renoi, era gegant!, espero no perdre’m per aquells passadissos, ja que el col·legi en comparació amb l’institut és una mosqueta.

També els de la classe haurem de canviar el comportament ja que els de sisè som una mica burxetes i no volem pas  barallar-nos amb ningú, jo m’hauré de començar a posar les piles ja que soc una mica despistat i si et deixes els deures allí no t’ho perdonen.