De l'escola a l'institut

Aquest any anem a l’escola, però ja ens queda poc per  marxar-ne. Jo em vull quedar a Albesa, perquè és el meu poble, però com que aquí no hi ha institut hauré d’anar a Lleida. 

Aquí a l’escola de Albesa he après tot el que sé, amb l’ajut de tots els professors i dels meus companys. He après a sumar, restar, multiplicar, dividir, parlar, escriure, aprendre altres llengües com l’anglès i el castellà, etc. He conegut a professors que m’han ajudat a aprovar i a treure molt bones notes, s’han preocupat per mi i han estat damunt meu perquè m’esforcés a treure bones notes. I no ens oblidem dels millors companys que tinc. Els nens: L’Eloi, l’Álex, el Marian, el Manuel, el Tomás i el Blai; i les nenes: la Laia, l’Anaïs, la Tresa, la Monica, la Laura, la Chanez, l’Ester, la Liliana i jo. I n’hem deixat dos endarrere. 

Tots tenim defectes i tots som diferents. Som una classe en la qual sempre hi ha algú que es baralla o té problemes amb els altres companys, però som una gran classe i m’agradaria que l’any que bé anéssim tots junts, amb els d’altres escoles i que siguem tots amics com ho som ara a l’escola.

Vam arribar a aquesta escola i érem els mes petits, ara som els més grans, però l’any que ve a l’institut tornarem a començar i serem els més petits. Ens haurem d’aixecar més aviat, perquè l’autocar marxa a les 7:50 més o menys. Els exàmens seran molt més difícils i també hi haurà d’altres assignatures.

Aquesta és la millor escola del món, almenys això és el que jo penso. En fi, trobaré a faltar aquesta escola.

M’agradaria pensar que deixo un bon record en la gent que es queda a l’escola, ja que jo me l’emportaré allà on vagi.