Una caminada

Un dia al dematí ens vam posar d’acord.

A les nou i mitja vam anar a fer una caminada amb la meva germana i l’Àuria i jo, vam tirar cap al terme d’ Albesa, ens vam trobar amb un noi, que som família, vam estar una estona parlant i quan vam acabar vam anar tirant camí amunt.
A les dos ens vam parar en unes pedres que hi havia, hi vam menjar l’entrepà, a les tres i mitja vam anar caminant cap al terme de Castelló, a les vores, hi havien molts camps de panís que empacaven els canyots...



Desprès quant vam arribar a Castelló vam anar a veure els meus padrins al Bar Centro i per la pura casualitat ens vam trobar als meus tiets.
Vam anar a la terrassa a beure una aigua, va venir l’Oriol i en va dir el que volíem. L’oriol ens va comentar que amb aquell moment acabava de marxa el meu cosí.

Vam anar marxant, vam tirar cap al terme de Castelló i quan ja es ponia el sol vam trucar al meu pare i ens va venir a buscar.

A les 11 ens vam afanyar a buscar cargols avien sortit, perquè regaven alguns camps i en vam plegar dos bosses i els caragols eren bovers.