La meva moto

Fa una setmana, vaig anar a fer un tomb amb la moto. Anava tot molt bé, fins que, es va sentir com un pet molt estrany. Era la sirga, s’havia trencat. Quan vam arribar a casa, no la vam arreglar, perquè ja era massa tard.

Ho vam deixar per l’endemà, que era dissabte i mon pare te festa. Quan ens vam aixecar, vam anar cap a baix al magatzem. Vam desmuntar tota la moto, i vam treure la sirga. Vam veure que estava tota “desfilatxada”, i si tallàvem aquell tros, no en teníem prou, perquè era massa curta.

Jo vaig tenir la idea de agafar la sirga de una bicicleta que tenim molt vella, que ja no fem servir.

Vam treure la sirga de la bicicleta, i la vam mirar de posar, però no entrava, no sabíem que passava. Vam mirar de doblegar una mica el tubet, per si hi havia brutícia. Però no funcionava.

Com que ja no teníem res a fer, vam trencar el tubet amb unes tisores aveure que passava. Hi ho vam descobrir, per dins estava tot doblegat. Ara si volem tornar a còrrer amb la moto, havíem que anar a comprar un tubet, i més sirgues per si torna a passar!

I doncs, jo crec que ja no hi tornaré a córrer amb aquella moto... Però he passat uns moments extraordinaris amb aquesta moto.