L’antiga granja dels meus padrins

L’any 1980 la meva padrina tenia quatre femelles de conill i un mascle per la reproducció, les tenia perquè amb les cries tenia el consum propi per la casa, així no feia falta anar a comprar-los i eren totalment naturals.

D’aquestes cries es va anar deixant les femelles perquè als quatre mesos ja puguessin reproduir-se, i així va anar augmentant la producció, ja que les femelles des que s’aparellen fins que neixen les cries solsament tarden un mes, i dels part acostumen a neixer de vuit a dotze conillets.

Amb aquest ritme van tenir que fer una nau nova i a partir de llavors ja si vàren dedicar plenament. Van adquirir noves races, animals molt seleccionats per treuren un bon rendiment. Les races que hi tenien eren: “californià”, conill amb el morret i orelles negres i la resta blanc, i l’altre era el “neozelandes”, conill tot blanc.

Per alimentar-los els donaven pinso del silo, palla i ferratges que el meu padrí cultivava al tros i segava tots els dies per a ells. Un cop arrivava el ferratge a la granja s’havia de repartir-lo per les gàbies rapidament perquè no fermentes.

En aquesta granja els animals estaven tots en gàbies, a les de les mares hi havia un cau de fusta al costat amb palla perquè poguessin criar i així ningú les molestes. Un cop havien nascut estaven alletant-se amb la mare unes tres setmanes, llavors ja començaven a menjar pinso i els traslladaven a unes gàbies més grans on hi pasaven un mes aproximadadament, fins arribar el moment més trist que era el de posar-los al camió camí cap a l’escorxador.

Els meus padrins es van fer grans i ho van tenir que deixar. Jo en tinc un bon record, m’agradava molt, sobretot agafar el carretó per repartir el menjar i netejar-los.