09 de maig 2014

Les cassolades / Esquiar


Els dissabte 15 de Març del 2014, com cada any se celebren les cassolades a Albesa. Al pati de l’escola és on hi ha les taules i on es menja. I a un altre lloc és on es cuina la cassola. Jo aquest any no hi era, perquè vaig anar amb els meus cosins i els meus tiets a esquiar a Cerler. Hi vaig anar amb: els meus tiets Coque i Carme, amb el meu germà Enric, i amb els meus cosins Júlia, Arnau, Mariona, Claudia i Ramon. Vam quedar per a marxar, el dia 15 de març a les set del matí a Lleida, però el meu germà i jo vam marxar d’Albesa a les set menys quart i vam anar a Benavent, a casa dels meus cosins Mariona i Ramon, i ens vam acomiadar dels pares perquè cap a Lleida i hi anàvem amb els cosins.

 Quan vam arribar a Lleida, vam recollir als altres i vam marxar. Vam arribar a Cerler a les nou i mitja. Vam anar a l’apartament dels meus tiets a canviar-nos i vam marxar a llogar els esquis, els cascs, les botes, i els pals de tothom menys dels meus tiets que a esquiar no van venir. I davant de la botiga on ho vam llogar, ens vam menjar l’esmorzar que portàvem fet de casa. Llavors els tiets ens van portar amb el cotxe els esquis i tot, a les pistes d’esquí. Com que les classes que havíem demanat no començaven fins a la una i eren les 10:15 més o menys, vam pujar a les pistes amb els cosins i com el Ramon i la Claudia no en sabien gens els vam ensenyar a fer cunya i a baixar fent ziga-zaga, com que jo i el meu germà, ja en sabíem vam baixar amb el meu cosí Arnau que fa snowboard, mentre la Mariona i la Júlia els hi ensenyaven a baixar al Ramon i a la Claudia.

A la una menys quart més o menys, vam pujar amb el telecadira que pujava fins a la cafeteria i ens vam menjar el dinar que ens havien portat els tiets. Quan va arribar la professora d’esquí ens va dir que ella es deia Sandra, i nosaltres també ens vam presentar. Per a mi aquella classe va ser molt fàcil perquè només era per a aprendre a baixar i a fer cunya, i com que jo ja en sabia em va ser molt fàcil. A les tres, quan va acabar la classe, vam baixar una vegada tots els cosins i els quatre petits (el Ramón, la Claudia, l’Enric i jo) vam marxar amb el meu tiet cap a casa perquè ja estàvem cansats i els més grans (la Júlia, l’Arnau i la Mariona) es van quedar a baixar una pista negra. Quan vam arribar, vam anar a tornar els esquís i quan vam arribar a casa ens vam dutxar un per un i quan ja ens havíem dutxat, vam anar a berenar xocolata desfeta amb torradetes, una llesca de pa amb xoriço. Com que el meu germà i jo portàvem gometes per a fer polseres, després de berenar ens vam ficar a fer polseres.

Quan van arribar l’Arnau, la Mariona i la Júlia, es van dutxar, van berenar i vam marxar a passejar una mica pel poble de Cerler amb la Carme,  el Coque, l’Arnau, la Claudia, el Ramón, l’Enric i jo, mentre la Mariona i la Júlia feien els llits i preparaven algunes coses per al sopar. Quan vam arribar, vam mirar la televisió mentre ens esperàvem al sopar. Van fer botifarra a la brasa, botifarra negra, xoriço roig, i llonganissa. Estava tot molt bo i al acabar, ens vam rentar les dents i ens en vam anar a dormir.

L’endemà vam esmorzar, vam preparar les maletes, i vam marxar cap a Lleida, Benavent, i Albesa cadascú a casa seva. Per dinar vam menjar macarrons i estaven molt bons. Va ser la primera vegada que vaig anar a esquiar amb ells i m’ho vaig passar molt bé, espero repetir-ho.


0 comentarios: