La crisi

Vivim en una societat molt consumista, tothom vol tenir de tot i no ser menys que els altres. Nosaltres, els nens, sempre volem tenir més coses que els nostres amics, per exemple: si un nen té la PS3 un dels seus amic voldrà tenir una PS4. Gairebé sempre funciona així, això és imparable, tothom ho fa encara que no ho reconeguin, de vegades tu et comprés moltes coses per a ser el “millor” de la teva colla.

Arriba un moment que has de tenir en compte que no pots comprar-ho tot, jo diria que pel simple motiu que sempre volem més que els altres ens acabem arruïnant.  Actualment la gent tenim massa coses, jo per exemple tinc: 3 ordinadors, 2 cotxes, 4 televisions..., i jo crec que això és massa.

Quan era petit tenia moltes joguines, però aquelles joguines van acabar tirades al terra o guardades en un racó abandonades, però hi ha gent que és molt bona persona, quan es s’adonen  que aquelles joguines ja no les utilitzen, les llencen a un contenidor que és especial per a què les joguines vagin a altres llocs on les necessiten més perquè no tenen suficients diners o els regalen a coneguts. Però la majoria no son tan generosos i al voler tenir  més possessions no ho fan, i tot això és culpa dels diners que han format aquesta crisi i “trastoquen” la majoria de la gent.