L'Institut

Ara som els més grans però, d’aquí uns dies, serem els més petits. Tot i que vull deixar aquesta escola no s’han d’oblidar les velles experiències. No em puc ni imaginar quants deures em posaran, però com que crec que treballaré força, no em costarà gaire.

Sigui quin sigui l’institut on aniré, no oblidaré mai els vells amics de l’escola. Coneixeré molta gent, emocions noves, deures nous... Però cap experiència serà prou forta per a fer-me oblidar les bones i dolentes estones que vaig passar amb els amics del poble.

A mesura que he anat creixent m’adono que no sempre s’ha de voler ser el primer o primera en tot, sinó que només fent-ho bé, a poc a poc, amb paciència i fent-ho el millor
possible, es poden aconseguir moltes coses.

El meu cos és com si estigués partit per la meitat, perquè una meitat diu que s’ha d’oblidar el passat i vol anar a voltar pel món, viure emocions noves, deixar aquesta escola mig atrotinada...

Però l’altra part creu que no s’ha d’oblidar el passat i que no vol deixar l’escola del poble, perquè hi ha fet amics que mai la deixaran sola i que sempre estaran al seu costat. I es que les dues parts tenen raó a la seva manera i per això estic una mica confusa.

Com que no sóc una persona poc sociable em sembla que faré amics ràpidament i que no els oblidaré mai. Passi el que passi no esborraré mai del meu cap les experiències que he viscut, que visc i que viuré. Un col·legi de poble sembla molt petit comparat amb un institut de ciutat, però tots tenen els seus avantatges i els seus desavantatges; com per exemple: al col·legi del poble coneixes més bé als teus companys, no ets vint-i-tres a la classe sinó que som quinze però alhora també som molt pocs si, a vegades volem fer una activitat que requereixi molts participants no som prous.

I a l’institut no coneixes a ningú el primer dia però pots relacionar-te amb molta més gent i si vols fer una activitat que requereix molts participants, n’hi ha per donar i per vendre.