Que vaig fer el cap de setmana?
El cap de setmana passat al matí vaig anar a casa dels meus padrins a dinar i a passar el dia.
Vam marxar a les 11:47 del matí, per tant a dos quarts d’una més o menys vam arribar al poble. Quan estàvem entrant al poble, vam començar a veure les muntanyes enfarinades. Ens vam posar molt contents i l’únic que volíem fer era anar a jugar amb la neu.
Vam fer una paella de peix perquè era l’aniversari de la meva cosina i de la meva tieta. Els nens vam menjar macarrons i els que volien també paella. Un cop ja havíem acabat de dinar va arribar el moment més bonic del dia, en el qual els que fan l’aniversari bufen les espelmes del pastís.
Ara sí, el moment més divertit de tot el dia, vam anar a ficar-nos la roba de la neu i després..... sí, vam anar a jugar amb la neu. Jo com que sempre he de fer la gracieta i vaig passar per damunt d’un toll tot gelat i .... ja us ho imagineu, no? Patapam! Doncs em vaig alçar i vaig anar a.. jugar a la neu! Vam fer un ninot i per fer la gracieta el vam posar a la cantonada.
Ja teníem les mans gelades de fred, vam anar cap a dalt a berenar i a jugar a un joc de taula: el “Risc”. El meu cosí em va dir si volia anar a baix a fer uns quants tirs amb l’escopeta a la diana, jo li vaig dir que ja baixaria després, quan acabés de berenar. Mitja hora després encara estava a dalt, ja no hi pensava. Al cap de uns cinc minuts, me’n vaig recordar i vaig anar corrents cap baix. Ja estava a baix, el meu cosí em va dir que estava gelat de fred i que faria dos o tres tirs més i se n’aniria cap dalt.
Em vaig fixar a on disparava i sabeu a on? Com que es ell, va agafar el ninot de neu i el va posar plantat i li va començar a fer punteria al cap. Jo li vaig dir que estava fent amb el ninot de neu. Ell em va dir:
-Doncs punteria al cap!
Jo li vaig contestar que ens havia costat molt de fer-lo i també que arribés sencer fins allí. Ell es va posar a riure i em va dir que se n’anava cap dalt perquè tenia les mans congelades. Jo també me’n vaig anar cap dalt.
Quan era l’hora de marxar, vaig pensar que el ninot de neu no l’havíem de posar a la cantonada. Vaig sortir ràpidament a fora i el vaig posar a la cantonada. La meva tieta, quan va marxar, va veure que estàvem rient molt i ens va dir que aquí passava alguna cosa, nosaltres li vam dir que no havíem fet res. Ella, sospitant, va anar tirant poc a poc i quan va veure al ninot de neu ja l’estava atrotinant amb el cotxe. Nosaltres estàvem molt contents.
Vam fer una paella de peix perquè era l’aniversari de la meva cosina i de la meva tieta. Els nens vam menjar macarrons i els que volien també paella. Un cop ja havíem acabat de dinar va arribar el moment més bonic del dia, en el qual els que fan l’aniversari bufen les espelmes del pastís.
Ara sí, el moment més divertit de tot el dia, vam anar a ficar-nos la roba de la neu i després..... sí, vam anar a jugar amb la neu. Jo com que sempre he de fer la gracieta i vaig passar per damunt d’un toll tot gelat i .... ja us ho imagineu, no? Patapam! Doncs em vaig alçar i vaig anar a.. jugar a la neu! Vam fer un ninot i per fer la gracieta el vam posar a la cantonada.
Ja teníem les mans gelades de fred, vam anar cap a dalt a berenar i a jugar a un joc de taula: el “Risc”. El meu cosí em va dir si volia anar a baix a fer uns quants tirs amb l’escopeta a la diana, jo li vaig dir que ja baixaria després, quan acabés de berenar. Mitja hora després encara estava a dalt, ja no hi pensava. Al cap de uns cinc minuts, me’n vaig recordar i vaig anar corrents cap baix. Ja estava a baix, el meu cosí em va dir que estava gelat de fred i que faria dos o tres tirs més i se n’aniria cap dalt.
Em vaig fixar a on disparava i sabeu a on? Com que es ell, va agafar el ninot de neu i el va posar plantat i li va començar a fer punteria al cap. Jo li vaig dir que estava fent amb el ninot de neu. Ell em va dir:
-Doncs punteria al cap!
Jo li vaig contestar que ens havia costat molt de fer-lo i també que arribés sencer fins allí. Ell es va posar a riure i em va dir que se n’anava cap dalt perquè tenia les mans congelades. Jo també me’n vaig anar cap dalt.
Quan era l’hora de marxar, vaig pensar que el ninot de neu no l’havíem de posar a la cantonada. Vaig sortir ràpidament a fora i el vaig posar a la cantonada. La meva tieta, quan va marxar, va veure que estàvem rient molt i ens va dir que aquí passava alguna cosa, nosaltres li vam dir que no havíem fet res. Ella, sospitant, va anar tirant poc a poc i quan va veure al ninot de neu ja l’estava atrotinant amb el cotxe. Nosaltres estàvem molt contents.
0 comentarios:
Escriu un comentari