Les minimotos

Les minimotos, anomenades “pockets”, són com motos reals, però petites i sense marxes.
Ara fa un mes el meu pare ens va comprar una minimoto per a mi i l’Albert, el meu germà. Primer ens va dir que anàvem a Castelló a arreglar un aspersor del tros del meu padrí. Volia que fos una sorpresa...
Desprès, quan varem arribar a la rotonda de Llívia, varem entrar dins del poble i llavors ens vam trobar al Toni, un amic que cor amb minimotos i és el tercer de Catalunya. I quan vam veure la minimoto el meu pare ens va dir que li compràvem. I a casa ens vam endur: la minimoto i una gran il·lusió.
Es una moto negra amb ratlles grogues al parafang de darrere i per això ni diem “ el abejorro”. Amb aquesta moto si agafes una recta llarga i la poses al límit cor a vora a 70. Una vegada ens la vam endur a Castelló de Farfanya el poble dels meus padrins i dels meus tiets i la varem fer córrer un bon rato.
I al acabar em vaig animar i em vaig posar a plantar roda i la moto és va plantar i vaig trencar el parafang de darrere. Una experiència horrorosa, tot el culin xafat.
La minimoto està trucada això vol dir que cor molt més que el normal i la sensació es única. Està una mica més aixecada de davall hi han dos ferros que fan que sigui tot una mica més alt. Porta un tub de competició, es molt doble i fa molt de seroll.
De vegades quedem amb el Xavier i anem a córrer amb les dos minimotos, ell també en té una de negra amb el número 2. A per cert jo a la minimoto porto el número 46 que és del Rossi. També tenim un cadenat que es el que es posa a davant de tot però no el posem mai.
L’altre dia varem anar a Castelló i vaig fer córrer un ratet el vespino del meu padrí. Però clar acostumat amb la minimoto el vespino no cor gaire.
El que no m’agrada de les minimotos, es que són il•legals, i si ens pillen ens prendran la moto, i dos-cents euros de multa.