Barça-Manchester

El dia de la final de la champions va ser genial.
Vam arribar just a l’hora que obrien les portes de la Saleta per veure-ho amb pantalla de cine i a guardar llocs per tots els nostres amics que vindiren més tard.
Quan va arribar l’hora de començar el partit tothom cridava.
Als deu minuts de partit l’Eto’o va fer un gol. Tothom cridava moltíssim. El Manchester va fallar moltes oportunitats davant de porteria. Es va acabar la primera part que anaven 1-0 a favor del Barça.
A la mitja part tothom va sortir a fora a prendre l’aire. Tota l’estona estàvem parlant: que ha de guanyar, que tindrem la copa, la lliga i la champions... Però tots amb un xic de por de que ens poguessin empatar.
Quan va començar la segona part la gent cridava com boja.
Hi va haver moltes jugades però fins al minut setanta no va passar res. Estàvem sentats tan tranquils mirant el futbol i gol, gol de Messi!
Des d’aquell gol cridavem com bojos: oee, oaa, ser del barça es, el millor que hi ha! O també cridàvem: copa, lliga i champions!
Es va acabar el partit. Ho havíem aconseguit, havíem guanyat la copa, la lliga i la champions! Tres títols!