Ferraris a Andorra

Era diumenge i no sabíem què fer, estava avorrit per casa i amb ganes d’anar a algun lloc. I així va ser, varem agafar el cotxe i... a Andorra falta gent!. El viatge es va fer una mica llarguet, no l’explico perquè no em vull fer pesat.
Per fi havíem arribat a Andorra, ara només calia trobar els Ferraris. Ens els varem trobar al mig del camí, amb els policies que estaven guiant als Ferraris amb la moto, i anaven a tota pastilla!. Finalment tots els Ferraris estaven aparcats en un pàrquing de manera que la gent els pogués veure.
Jo me n’estava mirant un de color groc que era guapíssim, i la noia del Ferrari em va dir que si volia pujar-hi. I jo sense dubta-ho vaig dir que si encantat. Em vaig quedar al·lucinat, era tot de pell, marxes automàtiques i una sensació brutal. En fi, aquestos cotxes son mes que súper guapos!
Després volíem anar a veure un formula 1 que corria per allà a prop, nomes ens calia pujar una muntanya. Quan hi varem arribar el formla1 no corria gaire perquè era un circuit de cars, però deu n'hi do.
Desprès tots els Ferraris es van posar a darrere aparcats. Fins que un va sortir a derrapar i a cremar roda, mare meva allò ja era massa! Derrapava i derrapava sense parar fins que la roda es va partir en mil bocins. Sense aquell noi no hi hagués agut cap espectacle, i ens o vam passar pipa. Després varem anar a dinar, i per la tarda varem anar al punt de trobada a veure coses. Aquells botiga es immensa, hi han un munt de coses. I d’aquesta manera va passar de ser un diumenge avorrit a ser un diumenge espectacular i únic!