Un cap de setmana de neu

Un dissabte de l’hivern passat, a les sis i mitja del matí vàrem marxar cap a Port Ainè a esquiar. Varem arribar a les deu i vàrem pujar cap a les pistes. Després, ens varen repartir uns esquis i vam fer els grups, varem anar cap al tele cadira i després a començar a esquiar.

Va ser molt divertit. Quèiem alguna vegada, però ens era igual perquè encara ens ho passàvem més bé.

A la tarda, vam tenir temps lliure, i amb el Sergi i l’Arnau, varem anar a dalt de tot i vam baixar. Jo queia, perquè era la primera vegada que esquiava, i era normal, i m’havien d’esperar una vegada i una altra, i de vegades em feia mal i no m’aixecava.

L’endemà al matí vàrem fer el mateix i a la tarda varen venir els meus pares a veurem, i com sempre vaig caure i em vaig fer mal, però com que no em feia mal em vaig aixecar i vaig continuar esquiant.

Quan es va a esquiar no es pot perdre ni un moment, perquè és molt divertit i cal aprofitar el temps. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, i de seguida vaig dir que l’any que ve hi tornaria, i hi tornaré, si puc i la mare em dona l’oportunitat.