Esquiada a PortAiné

Esquiar, quin esport més divertit!
Jo em moria de ganes d’anar-hi, quan el Xavier, un professor del col·legi, ens va dir que es faria una excursió allí. Tenia moltes ganes d’anar-hi, i finalment entre cinquè i sisè, que eren els únics cursos que i podíem anar, solsament érem uns nou nens i nenes en total.
Per fi, havia arribat el dia de marxar a esquiar, teníem que ser a les sis i mitja a Balaguer, una mica aviat, però ben mirat, ja estava be. El viatge es va fer bastant llarguet, però amb l’Arnau ens anàvem imaginant coses del paisatge.
Jo no havia esquiat mai, volia saber que es sentia esquiant i si era divertit o no. Ja havíem arribat a pistes, i amb els esquis posats, no m’aguantava dret, lliscaven i no sabia que fer. Fins que el monitor ens va ensenyar els trucs i tot per esquiar be.
Quan vaig començar a esquiar, no sabia fer res, tenia la sensació de que era impossible. Peró el millor es no rendir-se i seguir-ho intentant i finalment te n’acabaràs sortint, i t’acabarà agradant.
A la nit, a l’hotel, tots sortíem de les habitacions a parlar, i ens apagàvem els ploms de les llums uns als altres. Ens o vam passar de conya a l’hotel, tots corrent, saltant per les habitacions. Però a les onze ens van fer anar a dormir a tots. Tot i que el nostre grup menys dos que van anar a dormir abans, ens i vam anar a les dotze.
Al segon dia, a la tarda, l'Arnau, l’Àlex i jo vam anar a baixar blaves, i era divertidíssim. Crec que és un esport súper divertit. Però és molt important portar unes ulleres i sucat de la crema, perquè sinó et torraràs del sol.
I quan vaig tornar cap a casa, la sensació és:
- Mare, tinc ganes de tornar-hi!