Les vacances d'estiu

El primer dia d’estiu vaig anar directament a les piscines, amb la Laura i la Carme  dos amigues del meu carrer, allí a les piscines ni hi havia tanta gent i l’aigua estava bastant freda, però aquell dia m’ho vaig passar molt bé.

Anem  a avançar una mica perquè aquells dies eren iguals, piscines, casa, deures, jugar i anar a comprar.

La meva mare m’havia fet un regal pel meu aniversari, i com sempre ella em regala roba de la meva botiga preferida(Zara) o algun joc de taula, però aquella vegada era diferent perquè vaig sentir parlar a la meva mare pel telèfon d’uns campaments.

Quan va acabar de parlar la mare em va cridar i em va dir: el teu regal és... anar de campaments a la capital d’Algèria, que es diu Oràn.

Em vaig posar tan contenta , perquè era la primera vegada que anava de campaments fora del País.

Jo marxava el dia 15 d’agost i els dies se’m feien llargs, i a més la meva millor amiga no estava amb mi  perquè ella, se’n havia anat de vacances a la platja, i tornava el dia 15 d’agost!

Quan ja va arribar el dia vaig anar a dormir aviat perquè havia de aixecar-me a les 5:00 de la matinada per preparar-me be  i no deixar-me res.

Estàvem al cotxe i ja quasi estàvem apunt d’arribar però vam parar per esmorzar i comprar alguna cosa per picar una mica. Ja estàvem al aeroport i jo tenia ganes de marxar ja cap a l’avio.

Jo no era la única que anava en aquells en aquells campaments, també van venir dos nois i una noia, no em que ien tan bé però per no estar sola vaig parlar amb un nen bastant “regordet” però que parlava català. Vam arribar allí, ens estaven esperant el director que havia organitzat els campaments, no va venir amb nosaltres perquè havia de acomiadar a l’altra gent que venien dels altres països.

El camí per arribar als campaments eren de 4h.

Els primers dies eren una mica avorrits, perquè ens deien el que havíem de fer aquells primers dies.

El quart dia vaig començar a conèixer  gent, les de la meva habitació, que entre tots érem  set, no hi parlava gaire amb elles,  però hi havia un altre grup en una habitació que estava al nostre costat, que amb elles m’hi estava tot el dia, eren de paris i es deien Míriam, Fàtima, Nawal, Dounia, Malika i YM. Totes parlaven francès i a mi em resultava molt fàcil.

A les excursions vam anar a la capital, a la muntanya, tot era tant bonic que em vaig enamorar, allí hi havia un lloc per comprar “subenirs”  i tot era molt barat. L’endemà al matí ens feien aixecar molt aviat per esmorzar i anar a la platja privada dels campaments. Per la tarda feien un partit de futbol, que era Macell contra Paris, i va guanyar Paris. I l’altra setmana van fer Paris contra Espanya, i va guanyar Espanya! Tots amb les botelles van començar a picar ben fort i a cantar.

Faltava una setmana i tres dies, i el dimarts va venir l’alcalde, nosaltres li van fer una cançó i ell ens va fer una enorme conferencia molt llarga. A l’hora  de dinar vam menjar “ensaladilla russa” l’única cosa que estava bona. Però l’alcalde va menjar coses mes bones.

Cada nit fèiem festes i teatres, i aquella nit com que era quasi l’últim dia de marxar vam fer disco, la musica moderna i estava a “tope” i la gent ballava sense parar.

L’endemà  i n’hi havia que ja marxaven directament. Tots els meus amics marxaven junts a un hotel per passar la nit  i l’endemà  marxaven cap al aeroport  l’endemà vam marxar a la tarda i vam dinar a l’aeroport i vam menjar uns entrepans boníssims.

Em vaig estar tota la tarda estar tota la tarda amb els meus amics i quan ja havia de marxar, em van donar una xupa de cuiro boniquíssima molt bonica!

Jo vaig començar a plorar i a acomiadar-me perquè ja marxaven cap a Paris i jo  cap a Espanya.