El meu paisatge favorit

Un dia amb el cotxe, tota la família, vam anar al pantà de Santa Anna a pescar, vam anar amb piragua amb un recorregut que hi ha, vaig pujar en un patinet d’aigua i jo vaig pedalar molt; em va agradar molt pujar-hi.

Quan anava amb el patinet de pedals em vaig adonar que hi havia una muntanya molt alta  hi havia molts arbres i algunes flors, perquè érem  a la primavera. Aquell paisatge era molt bonic, érem  a la muntanya però semblava que fóssim a la platja.

Aquell dia feia molt vent i  hi  havia unes onades tant grans que semblava que estiguéssim a la platja. La terra era marrons com la de la platja, però era dura com la del sorral de la meva escola. Vam anar amb el patinet mes amunt, fins que vam trobar un lloc on descansar; estava molt bé, hi  tocava la ombra i era con una platja d’arena. No hi havia arbres i al darrere hi havia un caminet per passejar.

Feia molta calor, el sol il·luminava l’aigua i es veien tots els peixos. És un dels dies que em va agradar més .