Un paisatge

Ara us explicaré com és un paisatge que vaig veure i em va agradar molt:

Aquest paisatge es trobava a les afores d’Isona. Era en un bosc senyalitzat amb un camí d’arena que donava al poble, però nosaltres no el vam seguir.  Al canto del camí hi havia com un petit descampat, amb poques herbes i amb moltes fulles pel terra. Per allí hi havia una taula feta de fusta de pícnic on hi vam dinar.

Més endavant, hi havia un llac que les seves aigües eren tan cristal·lines que es podia veure el fons del llac i tots els peixos de colors. Quan vam acabar de dinar la Gal·la i jo vam anar a espolsar les estovalles  al llac i tots els peixos hi anaven nedant com si res.

Més tard ens en vam endinsar pel bosc i vam recollir moltes branquetes. Per allí també hi havia un turó que era un mirador molt bonic des d’on es veia el poble i tot el bosc. Vam baixar del turó i vam tornar a tirar més cap dins del bosc. No sé ben bé com per allí va aparèixer una cabana petita on hi cabia perfectament una persona, feta amb canyes i lligades amb tija d’una planta. Jo m’hi vaig posar a dins i em van fer una foto.