Un dissabte plujós

El dissabte al matí, quan em vaig alçar, vaig mirar per la finestra de la meva habitació i  vaig veure tot el cel de ple de núvols grisos, és a dir, semblava que aquell dia tindríem aigua.

Em vaig posar una mica trist perquè això volia dir que no podia sortir al carrer a jugar amb els meus amics. Però com que encara no havia començat a ploure, em vaig vestir, pentinar i esmorzar ràpid i vaig trucar per telèfon al meu amic Andreu per si volia sortir a jugar.

Em va dir que si, vaig agafar la meva bicicleta i ja era a casa seva. Vam jugar tot el matí.

Al migdia vaig anar cap a casa a dinar, i tot seguit es va posar a ploure.

Com que plovia tant i no tenia intenció de parar durant tot el que quedava de dia, vaig tenir una idea: anar al cinema a veure la pel·lícula del Tintin. Al meu germà Ramon li va semblar molt bé i als meus pares també, aleshores els  vaig preguntar si podia invitar al meu amic Andreu i els meus pares em van dir que sí; vaig trucar per telèfon a l’Andreu i em va dir:

I tant que sí!

A les cinc ja érem tots asseguts a les butaques del cinema amb la capsa de crispetes i la coca-cola.

La pel·lícula ens va agradar molt, ja que era de aventures i molt divertida i als pares els  va portar molts records de la seva infantesa, ja que llegien els còmics del Tintin.

Després vam anar al Mcdonald’s a sopar i ens van donar una joguina de la pel·lícula del Tintin.

Ens ho vam passar molt bé, ja que també vam jugar a pujar i baixar per un laberint que tenen al Mcdonald’s.

A les deu vam anar a deixar a l’Andreu a casa seva i nosaltres ens en vam anar a dormir.

Va ser un dia plujós pero m’ho vaig passar molt bé.