LES COLÒNIES

El dia vint de Febrer al matí vam marxar de colònies a la Garrotxa. Hi vam anar els nens i nenes de tercer, quart, cinquè i sisè. Nosaltres, no hi vam anar tots, faltaven el Samir i el Victor. Quan ja vam ser tots a l’autobús ens vam asseure amb parelles, jo anava amb el Jan. Durant els primers minuts vam parlar amb els amics sobre el que ens esperava i al cap d’una estona el conductor ens va ficar la pel·lícula de “Chiken Run” o Invasió a la granja. Era molt bonica i molt entretinguda. A mig camí, vam parar en un estació de serveis per a esmorzar el que ens van preparar les mares. Jo portava un entrepà de formatge de cabra i una bossa de “Pelotazos”. Ens van deixar aproximadament un quart d’hora per a esmorzar i després vam continuar el camí a Olot. Vam continuar mirant la pel·lícula, ja que encara no s’havia acabat, i quan es va acabar, vam continuar jugant i parlant amb els amics. Quan j harem a l’entrada d’Olot, ens vam adonar que era una ciutat preciosa i molt natural, no hi havia gaires fàbriques, era tot de cases i blocs de pisos molt originals. Tampoc hi havia molt trànsit i vam poder arribar a un poble d’allà que es deia Castellfollit d la Roca. Allà ens vam trobar amb les monitores que ens van acompanyar tots els dies; la Neus i l Susanna. Estàvem en un parc del poble i allí vam fer un experiment amb un producte una mica tòxic que representava un bolcà en erupció. Després, vam anar fins a un mirador que es trobava a la punta del precipici del poble. Allí ens van explicar que Castellfollit era un poble que estava situat en dos colades de lava de dos volcans diferents: el Croscat i el Santa Margarida. Les dos colades van baixar per dos rius diferents i van formar aquell lloc en el que està situat el poble. L’aigua dels rius va anant erosionant la roca volcànica i va fer que es fes  una mica més estret. Després de l’explicació, vam passar per dos ponts que creuaven els dos rius i vam tornar al parc del principi per a poder dinar i jugar amb els amics.

 Després de dinar, ens van deixar jugar amb els amics. Després de dinar, ens van deixar jugar en un parc amb jocs que hi havia allà a la bora i al cap d’uns vit minuts vam anar amb l’autobús cap a Olot i allí cap a l’Alberg Torre Malagrida. Quan vam arribar ja eren les tres de la tarda i encara no vam anar a instal·lar-nos a les habitacions. Ens vam repartir en grups de cinc i vam anar a veure els diferents monuments d’Olot, i després, vam tornar a l’Alberg a fer alguns jocs al jardí. Vam jugar al submarí, que consisteix en que ens hem de dividir en grups de quatre, hem de fer una fila d’un i ficar les mans a les espatlles de la persona que tinguem a davant. Els tres primer han de tancar els ulls i l’últim els ha de guiar. L’objectiu del joc és ser l’únic viu i els altres els hem d’eliminar disparant el míssil, que és el de davant. Després vam jugar a alguns altres jocs de col·laboració entre tots, com el mocador especial, la muralla, el joc de les veus i uns jocs de confiança. Després ja vam anar tots amb un grapat d’il·lusió a jugar a un joc de les cadires gegants entre tots. A l’acabar va anar tots a instal·lar-nos a les habitacions, als nens de sisè ens va tocar al primer pis tots junts. Jo dormia a la llitera de dalt i a sota tenia al tigre, també conegut com a Santi. Per sopar vam menjar sopa de galets i mandonguilles amb salsa de tomàquet. De joc de nit ens van explicar una història que deia així: Un bon dia, el senyor Mlagrida, l’amo de la casa, va fer un dinar amb els amics seus i de tant vi que van beure es va emborratxar i es van començar a pegar, llavors, el senyor Malagrida els hi va dir que s’havien de relaxar una mica i van sortir a fer un tomb però Olot. Al cap d’una estona es van tornar a reunir tots a la torre i es van adonar que faltava algú, que es va morir. Llavors, nosaltres vam haver d’esbrinar qui va ser, amb què i a on. Al final va ser la senyora Magdalena amb verí a la cuina petita. L’endemà vam visitar dos volcans: el Croscat i el Santa Margarida. El Croscat era un volcà molt interessant perquè tenia com un tal al lateral, al qual vam poder entrar. El Santa Margarida tenia un cràter enorme i una ermita al mig. Quan ja vam visitar els dos volcans, vam  anar a dinar a un restaurant anomenar Can Xel. Vam menjar bombes d’ou i estofada de vedella. Després de dinar vam anar a la fageda den Jordà. És un bosc preciós i vam aprendre molt dels faigs. A la nit vam fer una disco i em vaig tornar boig ballant i cantant. L’endemà al matí, vam anar a la fàbrica de iogurts de la fageda, En la que ens van ensenyar què mengen les vaques, com pareixen, com es fan els iogurts... I després de fer tot el recorregut per les granges de vaques, les vaques petites i la fàbrica de iogurts, vam anar en una sala apart en la que ens van ensenyar un video en el que explicaven quan es va crear l’empresa, qui la va crear, com ha anat evolucionant al llarg del temps... i després del video, ens van deixar menjar un iogurt dels seus, jo el vaig escollir de maduixa i estava boníssim. El dinar d’aquell dia era molt bo, hi havia fideuà i una altra cosa que no se com es diu però era com una hamburguesa farcida de tonyina calenta arrebossada amb pa ratllat i fregida en una fregidora. Després de dinar, ho vam descarregar tot a l’autobús i ens vam encaminar cap a Albesa amb les mateixes parelles d’abans. Ena vam dedicar a parlar i inventar-nos vacil·lades i piropos entre nosaltres mentre miràvem la pel·lícula Nit al museu. Quan ja vam arribar a Albesa, estàvem tots molt contents perquè vam tornar a veure els pares i d’haver viscut una experiència tant bona com aquelles colònies. Van ser les millors colònies de la meva vida.