Les meves últimes colonies

Els dies 20, 21 i 22 de febrer, la majoria d’alumnes de 3r, 4t, 5è i 6è, vam anar al camp d’aprenentatge de la Garrotxa. Un d’aquells nens vaig ser jo, que faig 6è i eren les meves últimes colònies.

Les vaig esperar amb molta impaciència i finalment va arribar el dia. Em vaig despertar a les 6:30 del matí, perquè l’autocar marxava a les 7:30. A l’autocar m’ho vaig passar molt bé; estava assegut al costat de la Mar i mirava una pel·lícula. Vam arribar a la Garrotxa, primer, però, vam fer una visita a Castellfollit de la Roca. Ens van explicar que aquest poble estava damunt de dues colades de lava solidificada. Després vam dinar en un parc i també vam jugar-hi una mica. Més tard, vam anar a deixar les motxilles al nostre alberg, cituat al centre d’Olot. A la tarda, vam fer el joc d’Olot. Ens vam dividir en grups de cinc membres. El meu grup estava compost per : la Carla P., el Jordi F., l’Alba, la Mar i jo. Vam visitar els llocs turístics de la ciutat per a completar un quadern de manera col·lectiva. Després, vam fer activitats molt divertides amb l’Eli i l’Elio. Les activitats eren de confiança entre els companys com: el mocador col·lectiu, la muralla, el telèfon...

Ja era de nit quan vam instal·lar-nos a l’habitació. Tot anava molt bé, fins que de sobte el Jan va dir que no podia obrir la maleta. La maleta era molt moderna, s’hi havia d’introduir una contrasenya per obrir-la. El Jan va introduir la seva contrasenya “secreta” que era: 000, però no s’obria. Van arribar la Berta i l’Anna per ajudar-lo. Finalment, a mig sopar van aconseguir obrir la maleta. El Jan i jo vam saltar d’alegria.

El sopar  va estar molt bo. Jo, com que era celíac, menjava coses diferents dels altres. Em  va tocar espaguetis i mandonguilles amb tomata. A la nit, amb els monitors Eli i Elio, en van explicar una història que feia molta por:

“Fa 200 anys en aquesta casa hi vivia un senyor que es deia Malagrida. Un dia va invitar 7 amics a sopar. A mig sopar es van dispersar per la casa per passejar-se i un d’ells va ser assassinat”

Vam fer un joc de detectius i va resultar que l’assassí era la Sra. Madalena, però nosaltres li vam preferir dir-li Mary Poppins. Després van anar a dormir. Nosaltres ens vam quedar bastanta estona parlant a la nostra habitació.

L’endemà vam despertar-nos molt aviat, perquè ens esperava un dia molt  mogut. Vam vestir-nos i esmorzar i ràpidament ens va recollir l’autocar. Avui, anàvem als volcans Croscat i Sta. Margarida i ens passejaríem per la Fageda d’en Jordà. Al Croscat no ens vam cansar gens ( passàvem pels voltants del volcà), però al Sta. Margarida ens vam cansar molt, tenia una costa empinadíssima. Vam anar a dinar a Can Xel, jo estava mort de gana, després del que havíem caminat. El menjar era molt i molt bo. A la tarda vam passejar-nos per la Fageda d’en Jordà, realment la vaig trobar preciosa.

En arribar a l’alberg Torre Malagrida, vam berenar i ens vam dutxar. Finalment, va arribar el moment que tots estàvem esperant: la discoteca. Jo m’ho vaig passar molt bé, tot i que no sé ballar, però n’hi va haver alguns que van tindre molt mal de cap. A la nit, com l’última vegada, vam parlar bastanta estona.

L’endemà i últim dia de colònies, vam anar a la Cooperativa la Fageda, una indústria de discapacitats mentals que fabrica iogurts, melmelada... Ens ho van explicar tot: des de les vaques( que, per cert, les cuidem amb música clàssica) i vam acabar veien un vídeo i menjant iogurt. Després vam esmorzar, vam jugar una mica pel patí de la Cooperativa, vam dinar a l’Alberg, vam agafar les motxilles i finalment, amb ganes de veure els nostres pares, marxàvem cap a casa.

Aquestes colònies han sigut, per a mi, les millors que he viscut de les 4 vegades que hi he anat.