11 de maig 2012

Port del Compte 2012


Aquestes vacancetes, hem anat a passar uns dies  a Solsona, (Port del Compte); tot va començar el divendres passat, dia 28/4/2012.
De bon matí, lògicament, ens vam despertar; a continuació, un cop esmorzats, dutxats, .... va arribar el meu pare de la feina mentre acabàvem de fer les maletes.
Ja havíem acabat de prepara-o tot, nomes faltava  carregar totes les maletes al maleter  del cotxe, el qual, o vam fer mentre el nostre pare es dutxava.


A les 13:47, va començar una nova aventura, i un nou viatge. Vam marxar del poble, direcció, cap a Solsona. El viatge, sem va fer bastant curt, per que la meva germana i jo,  estàvem jugant a un joc de lògica i mirant aquell preciós paisatge muntanyós, rocós i molt verd.
Una hora i mitja, o dos aprox., vam arribar a Sant Llorenç de Morunys, i vam decidir anar fins al Port del Compte,  mitja hora tres quarts aprox.
Ja érem a dalt, al Alberg; vam descarregar totes les maletes, i vam com diríem nosaltres xafardejar una mica, per veure que i havia.
A les 4:30, vam anar cap a Sant Llorenç de Morunys a veure als meus pares.... cantar.
Va començar a ploure quatre gotes, fins que cada cop es va posar a ploure més  i  més,...
Un cop ja va acabar el concert, que per ser nosaltres ens en vam lliurar, ( vam anar a un Bar: La Laura, l’Aleida, la Mireia, i jo.
Quan van acabar el concert, vam anar cap al Port del Compte, ( al alberg) a berenar, a fer amistats,  hi ha passar-nos-o molt be!!

Vam descobrir, una sala, en la qual ens hi vam passar hores i hores, era la sala de Jocs!!
A l’hora de sopar, vam anar cap a un menjador, molt gran..... vam asseure’ns a la taula i de sobte, ens van portar uns vols amb sopa i mandonguilles,... Un cop ja havíem acabat de sopar els nens,  “ pre-/ adolescents”,  el Joan Pifarre, el que es carrega de aquesta sortida, ens va explicar que hi havia previst llegir-los un conte als nens petits quan ja fos  més tard, per què els agafés son.

A nosaltres, ens va semblar molt bona idea, per tant que vam agafar, ens vam repartir el conte i ens vam posar a llegir-lo dos vegades i després vam fer un assaig general, i vam anar a la sala de Jocs a mirar la tele (La que se Avecina). Vam estar una bona estona mirant la tele fins que es va acabar la sèrie, i llavors, vam anar a practicar una altra vegada el conte (La Estrella).

Llavors, vam tornar una altra vegada a la sala de Jocs, però aquesta, no a mirar la televisió, sinó que ha fer unes activitats que havien creat els monitors.
Vam jugar una bona estona,  fins a les 12:39, aprox. I després, vam poder fer el que desitjava al menys jo, contar-los el conte als nens petits....

Els nens petits, i com diríem nosaltres mitjans, se’n van anar a dormir, i llavors, vam fer..... malpensats!! Vam fer una mini festa, amb pica pica, billar, futbolins i asclar la nostra televisió!
A les 2:48, vam anar a “dormir” a les nostres habitacions amb els pares,.....

L’endemà al matí, ens van despertar amb la música a topa baba i tocant els tambors, la gaita,....
Vam anar a esmorzar a les 8:30: Croissants, cereals, entrepans, magdalenes, llet ( o llet amb cola cau), embotit, truita, iogurts, pistatxo,...

Al acabar de esmorzar, vam anar a canviar-nos,  a fer l’habitació, i a mirar una mica la televisió.
Després, devien ser les 9:45 aprox.; llavors, va ser quan vam marxar d’excursió fins a u precipici que hi havia un mirador,  conguitos de cabra, de corder,... Després de estar més de 2 hores caminant, vam anar cap a el Alberg, i.... ens van deixar anar  a la piscina coberta, fins a les 2:00, l’hora de dinar,....
Vam sortir de la piscina, i vam anar a canviar-nos de banyador/ bikini, a roba normal. A continuació, vam anar al menjador a dinar, espaguetis, i llom arrebossat de segons, i gelat.

Vam anar al menjador a mirar la televisió, a xerrar, de coses,...
Tot seguit, vam anar a jugar al futbolin amb equips: l’Aleida i jo, i Mireia i Laura.
A continuació, vam mirar la tele, jo vaig tocar el tambo...  doncs, si vam anar a dormir a les 4:30 de la matinada. Els hi vam anar a demanar als pares que estaven de festa, si podíem dormir tots els “pre-/ adolescents” junts a una habitació de quatre lliteres.

L’endemà, al matí, ens vam poder alçar sense tambors,... però amb crits del petits.
Ens vam alçar, ja era el últim dia de  les vacancetes!
Vam obrir la finestra i o vam veure tot completament blanc.

Tot seguit, vam canviar-nos, amb tota la pressa del món sencer. Vam anar a esmorzar a 100km/hora i jo hi unes bessones, i el seu pare l’arquitecte, vam anar a fora a la neu a baixar amb trineu i amb les pales de neu. No sabíem que fer, vam decidir fer un ninot de neu que s’identificava que era home per què tenir un plàtan,...

També vam fer un Iglú amb blocs de neu, els quals els fèiem atapeint neu a un recipient quadrat el qual era gran com un totxo de formigó.
Poc a poc, vam anar fent pujar les fantàstiques parets de gel, amb la col·laboració de tots els habitants de l’Alberg, fins que finalment,  l’Iglú, va ser acabat, amb el seu logotip de CM i clarament,  la bandera  Catalana ; i si!! Finalment, vam veure que va valdre la pena passar aquella meravellosa estona, fent aquet viatge, aquesta aventura!
                   
A continuació, com que l’Aleida, hem va posar neu congelada (lògicament)  a dins de la.... (sempre malpensant, no? J ) jaqueta, a l’esquena, i clarament, que jo, hem vaig venjar,...... DONCS, UNES TRES O QUATRE VEGADES, clar que van ser allò espantós, allò que passa a tothom, (m’estic acostant a la víctima amb dos voles de neu, i de sobte no ets a temps de reaccionar i dir, para el carro tio, pues no, no vaig poder, i en un obrir i tancar d’ulls, no se com, però tenia el cabell tot blanc, i xop).
Aiiiii...quins bons records....... Doncs si, tornem a el que estàvem; ja havíem acabat el Iglú i el ninot de neu (que era més al que jo) ens vam començar a tornar bojos per a veure qui es feia fotos primer amb aquells monuments tan bonics.

Finalment, estava, tot gelat, i nevat, a i per sert... això no o digueu a ningú: Sabeu que els presidents, van d’aquell rotllo...:


-A, jo tinc un cotxe Land Rover! -i l’altre diu:


-A si, pues, tió ves a veure si et graduen les ulleres, que jo tinc un Macerat!
Suposo que meu entès, pues sabeu aquest Land Rover tant famosos que són un nou model des de fa bastant poc, no?
Pues allà ens teníeu a nosaltres esmorzant (al matí), i de sobte sentim un soroll de rodes o alguna cosa  molt rara!
Pues allà teníeu al president, amb el seu Land Rover nou premen l’accelerador a màxim, i ell allà encallat a la neu fent rodones amb el cotxe J!!!
Va ser tot molt divertit especialment, ja sabeu,.... No!! Això del president, no!! Hem refereixo a estar amb els amics,...

Continuarà...


                                                                        

0 comentarios: