Uns paisatges que m'agraden

El passat dia 20 de maig, vaig anar a una excursió del G.E.A. (grup excursionista d’Albesa), a una muntanya a prop del poble de Estopinyà. El aquella excursió vaig veure tres paisatges que hem van agradar.

El primer va ser el d’un pantà. A mig camí ens vam parar a veure’l. Era meravellós, l’aigua neta i blava, i per la vora tot vorejat d’arbres verds. A la vora, però també s’hi veia un tros on no hi creixia cap arbre ni res, perquè probablement, abans l’aigua arribava fins allí.
Els dos següents, només es podien apreciar des de dalt de la muntanya a l’ermita de sant Marcos.

Un era el d’un poble abandonat que hi ha una mica més avall. Aquest poble es diu Finestres. Des de dalt, es veu tot el poble, que no es molt gran, i es molt bonic, ja que es veuen totes les cases, que casi totes estan destruïdes , fetes de pedra, la majoria tenien una porta bastant gran i amb forma d’arc. Al mig del poble  s’hi veu un safareig on la gent anava a rentar la roba... I a més, com que han crescut bastantes herbes es veu tot més verd.

I l’últim paisatge, i el que hem va semblar més bonic va ser el de la “muralla xina”. No es que sigui xina, però es diu així. La muralla xina, es una muralla natural (feta per roques) on al mig s’hi va construir un castell. Es molt bonic, i pel voltant es veu bastant verd.