Un paisatge que m'agrada

Un dia vaig anar a la Vall d’Aran a escalar una muntanya. Era ple estiu i la neu s’havia fos, però els plans van canviar de sobte.

Quan vam arribar allà en comptes d’escalar una muntanya vam estar tota la tarda en una vall. Vam estar jugant molta estona. La vall era molt extensa, molt gran, i et donava una sensació de llibertat. Hi havia moltes flors, un riu, un bosc frondós un pèl lluny i molts animals. El que més em va captivar (de la vall) era la muntanya que s’alçava imponentment al darrere de la vall.

Em fa sentir llibertat, el riu reflectia la llum del Sol i molts animals corrien i jugaven. La vall em fa sentir així perquè respires aire pur. No sents el soroll dels cotxes o el fum que desprenen. Allà no hi ha electricitat. Quan ja s’estava ponent el Sol, era el moment més bonic de tots, els animals se n’anaven a les seves “cases”.

Recomano aquest lloc per anar-lo a visitar perquè hi ha molta flora i fauna. Quan arribes allà et sents molt tranquil i et sents molt alleujat. Em va agradar molt d’anar-hi! Ho voldria a tornar a repetir!