Sant Llorenç de Montgai

El dia 12 de novembre, els nens i nenes de cicle mitjà i cicle superior, va manar a Sant Llorenç De Montgai. d’Albesa vam marxar a les nou amb punt; i allí hi vam arribar a tres quarts de deu.

Quan vam arribar ens van deixar una estona de temps lliure, perquè poguéssim esmorzar i descansar una mica. Després, van arribar tots els monitors i vam fer dos grups:

Cicle superior i cicle mitjà, amb els monitors, Sònia i Toni. Aleshores, ens van fer un resum del que faríem i ens vam ensenyar exemplars d’ocells. Quan vàrem haver acabat, ens can deixar una carpeta, un llapis, una fitxa i uns prismàtics.

Seguin el Toni, vam arribar al llac. Però era una cosa molt estranya, no hi havia aigua. Havíem coincidit amb la data, de que cada vint anys el llac es buidava. Allí ens hi vam passar una bona estona asseguts  a terra contemplant el llac i escoltant el que ens deia el Toni. Ens vam aixecar, i vam caminar una estona més fins arribar a la gran presa- per allí hi havia uns paletes que netejaven i arreglaven el llac. Vam arribar uns quants metres abans de la gran comporta, ens vam asseure a terra i ens varen explicar coses sobre allò.

Quan vam tornar a la plaça, vam descansar i vam esperar que vinguessin els de l’altre grup per marxar a dinar a un càmping. Vam arribar al càmping ens vam asseure i vam començar a menjar com uns carnívors de la gana que teníem. Després vam anar per allí a jugar, que per allí hi havia un camp de futbol i un parc.

Vam acabar de dinar i vam tornar amb una aquella plaça. A nosaltres a la tarda, ens tocava pujar una muntanya fins arribar a la Cova dels Bous; i de tant en tan quan miraves amunt et marejaves de tant alta que era.  Allí dalt hi havia una vista espectacular.

Vam tornar a la plaça vam berenar una mica i ja vàrem pujar a l’autobús per marxar cap a casa.

L’excursió que vam fer no m’avia agradat gaire, però quan vam pujar la muntanya vaig al·lucinar.