04 de desembre 2012

La matança del porc


Abans, en temps de les nostres padrines, la gent no anava tant a comprar perquè es feien els seus horts, s’elaboraven el seu propi menjar (conserves...) mataven alguns animals que els grangers tenien... Al meu poble la tradició més típica era fer la matança del porc. A casa meva encara és conserva la tradició. La setmana  passada vàrem matar una verra (porc femella) a casa de la meva padrina.

El dia abans jo em vaig quedar a dormir a casa de la meva padrina. L’havíem de matar a les set del matí, tothom ja estava despert, abans de que arribés el “matador” (el que el sacrifica) vam preparar els ganivets, els cossis, les màquines... Va arribar el moment, de seguida va estar mort, aleshores el matador li va començar a cremar la pell i a treure-li, a treure-li totes les “peces” del cos.

Quan vam haver acabat vam anar a esmorzar i després, més o menys a les deu del matí, vam començar a fer el “mondongo”, vam preparar el calder i el vam posar amb aigua i que comencés a bullir. Vam començar a tallar algunes parts per després fer llonganisses o botifarres. Quan va estar tot el que era per fer les llonganisses enllestit, ho vam passar per una màquina que ens ho deixava picat, a continuació vam fer les llonganisses. I el mateix procés amb les botifarres. Però les botifarres les havíem de posar a bullir al calder però abans d’això havíem de punxar-les. Per cada cinc botifarres deu minuts per bullir-les.

Quan van estar totes bullides, en vam trencar una i la vam tastar, també vam trencar una llonganissa, ho vam pujar cap a casa i ens ho vam menjar junt amb la sopa que havia preparat la meva padrina. Ho vam repartir per tota la família, i l’endemà quasi ja no en quedava.

Si voleu llegir l’experiència de la matança del porc explicada per un exalumne de l’escola, el Manel Asensio, cliqueu aquí i veureu un article que va escriure l’any 2010.

0 comentarios: