De l'escola cap a l'insti

Encara recordo quan vaig entrar a l’escola, en tenia moltes ganes i la meva mare em va dir:

-Avui ja aniràs a l’escola dels grans!

I em vaig posar molt content, en aquells moments, per a mi, el C.E.I.P. l’Àlber era l’escola dels grans, perquè ja havia deixat enrere la llar d’infants. Però ara definitivament ja serà l’escola dels grans, més ben dit l’Institut dels grans.

Ja tinc moltes ganes d’anar a l’institut, perquè allà coneixeré a molta gent nova, i també molts nous professors.

En aquesta escola m’han passat moltíssimes coses, i se m’ha fet molt curt. M’ha encantat fer aquest recorregut en les classes, anant fent-nos tots més grans, i també més llestos i alts. Fins a arribar a ser els més grans, fent 6é.

Quan anirem a l’institut passarem de ser els més grans de l’escola (6è)  fins a ser els més petits (1r d’ESO)

Segurament em costarà bastant anar-me’n d’aquesta escola, on des de petits hem crescut amb els professors. 

Recordo que quan era petit, el meu germà ja anava a aquesta escola, i hi havia un director que es deia Alfons.

D’una banda m’agradaria tornar als 3 anys, tornar a fer P3 i també tornar a començar en aquesta escola, d’altra banda, si tornés a començar no podria experimentar el que és anar al Torre Vicens, o en un institut qualsevol.

Lamentablement,  gairebé la meitat de la classe aniran a una altre institut, però jo aniré al Torre Vicens, perquè el meu germà també hi va anar.