A “l’Insti”

Sempre penso que hi haurà un dia que marxaré d’aquesta escola, quan penso en això penso en coses dolentes com que deixaré vells amics, aquells records de quan era petit, aquests professors que sempre m’han ajudat (però sí que m’agradarà deixar els deures avorrits que ens manaven i a l’institut fer-ne alguns de més divertits), aquells nens que potser no van al mateix institut que jo, aquell vell edifici que ha aguantat els meus nou anys d’estar-hi …

En aquesta escola he viscut moltes aventures increïbles que no oblidaré mai; però, no sols penso en les coses dolentes que deixaré a l’escola, sinó que també penso en les dificultats que em trobaré a l’ institut, com algunes persones, que com a tot arreu et molesten, més exàmens i més difícils, més deures, que serè dels més petits... Però ja quasi és hora de deixar aquesta escola i de pensar en algunes coses que no em farà res deixar, com aquells mals records de baralles i discussions, però el que no em farà res deixar de veritat sols és això perquà poc o molt tot ho enyoraré; però el millor és pensar en les coses bones que trobaré a l’ institut, com nous amics, nous professors ,noves assignatures més interessants que les del col•legi, noves aules...

Aquestes són unes de les coses bones principals que trobaré, perquè podeu tenir per segur que té més coses bones anar a l’ institut.

 Ja estic pensant en l’estiu, que passarà a l’estiu? Faré totes les coses que feia? Tornarem a fer el circ? Això és l’únic que em fa molta por, perquè com més deures tindré menys oci posseiré, i això em fa pensar en coses terribles com que no podré quedar tant, no podré jugar a les tardes i el més terrible és que no pugui fer el circ. Però jo ja ho tinc clar, no pararé de lluitar fins que aconsegueixi acabar tots els deures i poder fer el circ, anar a jugar... Això m’encantaria, si això em passa, anar a l’ institut serà molt divertit i tota una aventura.

Ja m’imagino el primer dia de classe, desorientat, i sense saber on anar, però ho tornaré a repetir, anar a l’institut no m’ho prendré com un repte, sinó que com una oportunitat i fer deures, noves assignatures... serà, una sensació de créixer i de fer-me gran.

Ah, i pels que no sàpiguen que és el circ que premin en qualsevol enllaç: 1 2