Caminada

El diumenge al matí, l’Aida una ex. alumna de l’escola Àlber, em va dir si voldria anar amb ella i l’Anna a fer la caminada pel poble. La caminada és com una mena de sortida que fan pel poble i que hi pot anar tothom. De seguida que ho vaig saber, em vaig aixecar i me’n vaig anar a vestir.

L’Aida, l’Anna i unes altres nenes m’esperaven a la plaça. Allí vàrem esperar uns instants perquè tota la gent acabés d’arribar i tot seguit vam emergir a caminar. Jo i l’Aida anàvem xerrant sobre aquella excursió, com li anaven les coses a l’institut... i l’Anna i la Laia també parlaven pel seu compte. En aquell viatge també hi havia altres nens, com per exemple: l’Arnau i el Roger, algunes nenes de cinquè...  La ruta era tot el recorregut que arribava al Romeral; a més a més la temperatura que donava aquell mati era perfecta amb un paisatge esplèndid.

Quant baixàvem per tornar cap a la plaça, vam parar a un mirador que van fer fa poc damunt d’un turo, el turo del Cinto. Allí nosaltres ens hi vam estar poca estona perquè ja hi havíem anat moltes vegades.

Per acabar, quan vam tornar cap a la plaça, vam anar a la saleta. Allí unes dones van preparar coca amb xocolata, algun refresc i fins i tot cafè. Jo i les meves companyes vam anar al lavabo, i ens hi vam estar una bona estona.

Quan vam sortir, no vam trobar a ningú en aquell establiment, estava tot desert. L’Aida va anar a veure si ens havíem quedat tancades o encara podíem sortir, però vam tenir mala sort, el pany estava tancat. A fora a la plaça encara hi havia persones i ens van sentir. Jo no podia parar de riure perquè allò em feia molta gràcia.

Al final vam sortir d’allí dins i ens en vam anar totes cap a la seva casa.