Al congost de Mont-Rebei

El dia 13 del 1 del 2011, vam anar al congost de Mont-Rebei. Quan vam arribar, vam veure que estava tot molt moll, i que com que el camí era fang, podríem tenir problemes pel camí.

Bueno això no ens va impedir seguir el camí d’anada. Era molt bonic perquè a mi m’agrada això d’anar escalant. Anàvem per un camí molt prim, llavors vam arribar a l’acantilat, després de dues hores caminant. La roca tallada però per sort hi havia unes baranes de ferro picades a la paret.

Vam anant caminant, fins que vam decidir dinar. Després, jo vaig proposar seguir, perquè el congost era molt mes endavant.

Ens vam trobar a un grup d’excursionistes que pujaven amb una cova, aquell cami era molt perillós, “el de la cova”, perquè si relliscaves i queies, si no t’agafaves amb una roca o alguna cosa ja no paraves fins arribar a 400 metres més avall, així que tenies que vigilar moltíssim.



Quan vam ser a dalt de la cova, que sinó t’agafaves podies caure, vam veure a la meva mare, que estava a baix de tot i ella no tenia ganes d’escalar.

Quan vam baixar de la cova, vam decidir marxar, perquè encara ens quedava 2 hores i mitja de camí.

De tornada vam agafar el camí mes curt i el mes vell. El que vam agafar primer era molt llarg i era també molt perillós.

Quan vam arribar al pàrking ens vam alegrar molt, perquè estàvem molt cansats i amb ganes d’arribar a casa.