Un dissabte

El dissabte 1 de juny al matí em vaig aixecar i em vaig posar a fer deures fins que me’n vaig cansar, llavors vaig anar a jugar a la Nintendo 3Ds i a la Play Station 2. Cap allà a les dos del migdia vam anar a dinar a casa de la meva àvia, i a les quatre em va passar a buscar el Quim. Llavors vam anar a voltar pel poble i a les cinc vam anar cap al camp de futbol. Allà ens hi vam trobar al Joel, el germà de la Laia i vam jugar tots tres junts a futbol fins a les sis, que vam anar a entrenar perquè després havíem de jugar contra Menàrguens, perquè ens el van organitzar els professors de multi esports de extraescolars com fan cada any ja que s’acaba el curs. També van venir a jugar el Marc, el Genís, l’Anna Vilella, el meu germà i l’Àngel.

Allà a les set menys quart va jugar la categoria dels petits (primer i segon), que van perdre de bastant, i a les set i mitja vam començar a jugar nosaltres. La primera part van dominar els de Menàrguens encara que no ens fessin gaires gols; però a la segona part ens vam posar les piles i els vam remuntar, i jo em vaig fer un cop al sec de la cama amb un altre jugador i em fa bastant mal. Vam arribar a la pròrroga set a set, però cap dels dos equips vam fer cap gol; i ens em vam anar als penals. La primera ronda vam empatar a gols, i a la segona ens van guanyar per un; és a dir, que va ser un partit molt igualat fins al final.

Després ens van donar un bossa de patates, una de llaminadures i una mica de coca per berenar, encara que ja eren les nou de la nit.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé.