Un bon final de curs

Ja s’està acabant la escola per als meus companys i jo. Ja fem sisè i l’any que ve anirem a l’institut. En aquest col·legi sempre he fet activitats extraescolars. Ara ja no faré cap activitat més perquè marxaré.

Un dia normal i corrent vaig quedar amb l’Andreu per anar a veure els balls o exhibicions que havien preparat tots els nens de les activitats extraescolars, però com que jo només feia esports no vam fer cap ball. Molts dels meus amics sí que van actuar en judo, patinatge, balls de saló, sardanes; les meves companyes Anna i Clàudia van presentar l’acte.

Quan es van acabar tots els participants de l’actuació , els de sardanes  ens van convidar a ballar una sardana de germanor. Desprès als nens de sisè ens van donar un regalet per acomiadar-nos.  El regalet era una banda on hi deia Escola l’Àlber i una llum que funcionava amb USB. Quan es va acabar l’ Andreu es va anar a comprar un paquet d’Invizimals. 

A continuació vam anar amb alguns de la colla al bar del Toni. Allí ens vam trobar amb alguns amics de la Edurne i un tenia un tractor de pedals amb un remolc. Jo els portava amunt i avall del carrer. Al cap d’una estona vam anar cap a casa i desprès al sopar que vam fer a la saleta. Els de sisè ens vam posar tots junts. Hi havia gent que també portava Invizimals i en canviàvem amb ells. La meva mare i el meu pare em van deixar emportar l’ IPod i vam jugar a la aplicació d’Invizimals. Al cap d’una estona d’ estar jugant amb el IPod, va venir el Sergi corrent cap a allí i ens va dir que a l’escola hi havia un fantasma. Tots ens vam apuntar a veure’l. Només hi havia una llum oberta en tot el col·legi. 

Quan vam arribar vam mirar la lluna, i en aquell mateix moment estava tapada per un núvol gris. De sobte va saltar un gat negre i tots ens vam espantar. Llavors vam tenir una bona idea, podíem fer veure que érem fantasmes i parlar amb veu diferent, posar-nos les caputxes de les desuadores, explicar histories de por, entrar al col·legi,...

Això per nosaltres era com un joc i com un entreteniment, i amb aquest joc es va fer tard. Ja començava a marxar tothom però jo encara no. Al final em va venir a buscar el meu pare i me’n vaig anar a dormir. M’ho vaig passar molt bé, però de tan cridar fent de monstre em vaig quedar una mica afònic.