Del col·legi a l'institut

El proper 22 de juny, és a dir, d’aquí set dies acabem el col·legi per sempre. I al setembre cap a l’ institut Torre Vicens. En aquest cole he passat una bona part de la meva vida, i m’ha marcat molt:

Encara me’n recordo del primer dia que vaig anar a ‘’l’escola dels grans’’ com deia en aquell temps...

Per un cantó, em feia molta il·usió anar amb els grans, però per l’altra em feia molta por. Quan vaig arribar, era un nen molt tímid i calladet, evidentment com tots els meus companys i companyes.

A mesura que anaven passant els dies, anava agafant confiança i cada vegada parlava més, jugava més. Jo crec que qui em va ajudar molt era el meu germà. Ell feia P5,dos anys més que jo, molts patis em venia a veure...

Quan ja portava un o dos anyets al cole, ja no era ni tímid ni calladet, si no que era un xerraire i un emprenyador total. Cada dia anava més content al cole, perquè tenia unes ganes impressionants de veure als meus companys.

Al cicle inicial, es a dir, a 1r i a 2n,ja vaig començar a fer exàmens. Me’n recordo que al primer examen estava molt nerviós, fins i tot tremolava... No me’n recordo de la nota, peròcrec que em va anar bastant bé.

Al cicle mitjà, ja començava a ser dels grandets i ja començava a tindre les idees més clares de tot. I el meu germà ja feia cicle superior.

Quan vaig fer cinquè, é a dir, el primer any a cicle superior, el meu germà va marxar cap a l’ institut, com jo aquest any.

Ja tinc moltes ganes d'anar a l’ institut per viure noves experiències, per trobar-me amb el meu germà i amb els meus amics de l’any passat, etc. Jo crec que canviaré com a persona, tant com amb el físic com amb els sentiments.

Aquesta escola m’ha marcat molt, igual que els meus companys que sempre que els he necessitat han estat allí. Moltes gràcies a tots, mai us oblidaré.