Ens fem grans!

El meu pas per l’escola ha estat divertit, m’emporto un gran record cap al Torrevicents (l’institut), jo només fa dos anys que visc aquí i que vaig amb aquesta escola, però ha valgut la pena conèixer a tots els companys.

Per aquesta escola han passat molt professors, alguns ens han agradat bastant i d’altres no tant. A quart va vindre la Laura ,un noia jove que va ser bastant bona amb nosaltres tot i que a vegades s’enfadava molt.

A cinquè vam tindre a l’Eva, una professora que en realitat era una substituta de una noia que estava embarassada que es diu Ingrid, l’Eva va marxar perquè la Ingrid ja podia tornar a l’escola.

I aquest any, que és el últim, hem tingut a l’Anna, una professora que es d’aquí del poble, i molts de nosaltres ja la coneixíem d’abans.

Jo me’n recordaré sempre de les excursions que fèiem a diferents llocs, o també de les colònies. Les que per mi van ser divertides va ser a Tarragona. Un dia que vam anar a Tarragona ens vam portar una mica malament, però també vam fer una cosa que a mi em va agradar moltíssim, que va ser:

Ens van deixar anar sols per un lloc en concret de Tarragona, ens van donar un foli on hi ficava tot el que hi havíem de trobar, quan acabéssim ens havíem de reunir en una plaça.

Tot això ha estat molt divertit, però ara toca deixa enrere aquesta escola i passar a una nova etapa de la vida.
Jo penso que tothom diu el mateix, que quan surti d’aquí s’oblidarà de l’escola i pensarà en l’institut, però jo no o veig així, jo penso que quan surti d’aquí trobaré a faltar tots els moment en aquesta escola.

Jo del l’ institut m’espero una cosa diferent, amb molts mes alumnes i amb professors més estrictes que els d’aquí. També penso que el primer dia que estarem allí tot ens semblarà una mica estrany.

Jo penso que la meva vida no canviarà del tot però alguna cosa sí. Deixaré enrere tots els professors, els nens/a de P3 que tant ens estimem, i també deixaré enrere tots aquets anys de diversió en aquesta escola.