Una prova bastant fàcil...

El senyor Xavier, el nostre professor de català, ens va fer com un petit examen que consistia en: fer una redacció del tema que ell et digués. Que en aquest cas el tema era explicar una experiència de quan eres petit.

El dia següent ja ens les va donar corregides, i ens va dir que les pengéssim al bloc, que es el que jo he fet. Ara, veureu la meva redacció tal i com la vaig fer:

En aquesta redacció, us explicaré una experiència de quan tenia nou anys que em va marcar molt.
El meu pare, la meva mare,el meu germà i jo estàvem a Port Aventura. Des de que vam arribar, el meu objectiu era: pujar al Dragon Kan, (que és una atracció de les més fortes), sigui com sigui.
I així va ser, els tres homes de casa vam anar a fer fila. En aquella atracció s’hi podia pujar a partir d’un metre quarta, i jo el feia justet. La primera vegada em van dir que no, que hi arribava massa just i que era perillós.

Al cap d’una estona, quan varen canviar l’home que mesurava, vàrem tornar. I sí, em va deixar passar! Estava molt nerviós i inquiet, fins i tot tremolava...
Per fi, vaig superar el meu objectiu, i de record vaig agafar la foto que em van fer. Sortia amb la boca oberta de tant cridar, amb els braços aixecats i tot el pèl enrere del ràpid que anava.

M’ho vaig passar de meravella. Aquell dia estava molt orgullós de mi mateix per haver complert el meu objectiu.

El nostre professor no ens va ficar una nota amb número, ni amb lletra. Ho va puntuar d’una manera bastant rara per jo: I diu coherència, lèxic, ortografia i morfosintaxi, i a la vora d’ells una puntuació que va del zero fins al dos.

A mi em va anar molt bé, quasi no tinc cap falta...