Records i més records de l’escola

Ja estic al tram final de Primària, el dia 22 de juny acaba una etapa de la meva vida, que ha durat des de P3 fins a sisè.

Durant nou anys que he passat en aquesta escola amb els meus companys de sisè, he viscut moltes experiències que em perduraran tota la vida.

I també he anat amb moltes sortides amb els amics, he fet moltes activitats, projectes, treballs, exàmens i moltes més coses divertides.

Cada pas que he fet a l’escola Àlber, he deixat enrere un conjunt de coses que m’hen recordaré tota la vida.

Sempre quedarà un raconet al pati de l’escola, per tornar-nos a trobar i explicar-nos les novetats que han passat.

I dins d’aquests records hi hauran les persones que m’han ajudat.

Més mirant cap al meu futur, a l’institut ens obriran les portes per a una nova ensenyança, allí, ens trobarem amics que també abans que nosaltres van deixar l’escola.

Però no sols els mateixos amics sinó que també tindrem la oportunitat de conèixer nens i nenes nous de la mateixa edat que nosaltres que vindran d’altres llocs i seran principiants com nosaltres en aquell edifici.

Crec que la meva vida serà la mateixa, a part que tindré moltes més coses a aprendre i també deures, temes nous i una mica més difícils.

Estic molt il·lusionada perquè, per a mi es com si tornesa a iniciar una altra vegada el curs que recordaré perfectament.

També n’espero una bona educació, per a que més endavant em pugui servir.

Espero que tothom de l’escola recordi el meu pas com a alumne en aquesta escola anomenada Àlber.

Com jo els recordaré a ells.