Un viatge inesperat
El dia abans del meu aniversari, la meva mare em va dir que el dia següent, havia d’anar al metge i ens havíem de llevar a les dues de la matinada. Jo no tenia ganes de que el dia del meu aniversari ens aixequéssim a les dues del matí.
Jo em vaig enfadar molt amb la meva mare perquè era el meu aniversari i no tenia ganes de passar-me’l al metge.
Quan vam anar a sopar no se sentia gota de soroll i jo no vaig dir res per trencar-lo. Vam anar a dormir a les vuit i mitja de la tarda i a les dues del matí ens vam aixecar.
Bé, ja era el dia. La meva mare i el meu pare em van llevar, jo no estava gaire disposada. Jo amb un badall i una estirada em vaig llevar.
Quan ja estàvem al cotxe, la meva mare ens va dir a mi i a l’Anna, la meva germana, que si volíem dormir que podíem així que ens vam ficar a dormir.
Ja eren les quatre i ja estàvem a Barcelona. El pare ens va dir que ens vestíssim. Que arribàvem tard!
Bé, doncs vam ser a l’aeroport i jo no sabia on anàvem i vaig començar a córrer amb la meva mare, la meva germana Anna, el meu pare i jo.
Vam entrar a dins i vaig veure que no era un metge així que em vaig ficar a plorar.
L’home que organitzava a la gent dels vols ens va dir que estava tancat i que ja no podíem pujar. Però jo, amb les meves llàgrimes el vaig convèncer i vam poder marxar.
I vaig anar a Paris, una ciutat francesa que sempre hi havia volgut anar. I així es va acabar la història.
0 comentarios:
Escriu un comentari