Un paisatge

A mi m’agradaria anar a un lloc extraordinàriament bonic, imaginari, a un lloc on hi ha animals voladors grans com un cotxe, animals terrestres grans com un autocar o una autocaravana. És un lloc on hi habita la natura, no hi ha res mecànic, res fet per l’ésser humà, la naturalesa és el principal element del paisatge.

Quan vas en aquell món imaginari, et sents molt petit, som si aquell món fos infinit (no se sap), que et penses que quan entris en un dels boscos que té, t’hi perdries només entrar-hi. Ja te’l pots imaginar.

Diuen que a l’interior del bosc hi pots trobar un arbre, que a la nit fa llum pròpia, té les rames sense fulles, les arrels estan per damunt la terra i el tronc es de fusta suau, sense escorces.

Les roques estaven flotant pel cel i tu podies caminar sobre elles, i hi ha una roca gegantina, on a l’interior s’hi amaga un dels animals més estranys, una balena amb ales, viu a l’interior de la roca i només surt de nit. Deu ser perquè no li agrada la llum.

En aquest lloc hi ha una gran extensió de terra on allí s’hi troba un arbre alt i gros i al seu interior hi viuen uns éssers de color blau, que son molt alts i que parlen un idioma diferent al nostre.

En aquest regne on hi habiten aquests éssers no s’hi pot accedir amb cap vehicle terrestre ni marítim, només s’hi pot accedir amb vehicles voladors.

Aquest món anomenat Pandora és un dels llocs més bonics que hi ha al mon i per això us el recomano.